«A Manresa vaig perfeccionar el meu català»

ENTREVISTA. Ginna Calvet Pedrós va saltar a la fama després de la seva participació al programa ¿Quién quiere casarse con mi hijo? emès per la cadena Cuatro. Va viure a Manresa durant un any perquè “els meus pares volien que anés a la Joviat”. Va néixer a Barcelona, però als 7 anys va anar a viure a Collbató. Ha viscut sis mesos als Estats Units i tres anys a Cannes. Portada Interviú amb 20 anys i fenomen de les xarxes socials, guarda encara un bon record de Manresa.T’ha canviat la vida després de la participació a ¿Quién quiere casarse con mi hijo? En què?
La meva vida segueix més a menys igual, però és cert que ara em truquen sovint per fer actuacions a les discoteques. També és veritat que abans jo era la típica noia que quan veia algú famós li demanava una foto, i ara la gent me les demana a mi. Sempre intento respondre amb amabilitat i complaure’ls. No m’ha pujat la fama al cap.

Com valores l’experiència d’haver-hi participar? Què t’ha aportat?
La proposta em va arribar a través d’una agència de models de Barcelona, i vaig decidir participar-hi. L’experiència ha sigut boníssima; no la canvio per res del món, ja que he pogut conèixer molta gent i molts d’ells ara són bons amics. Les setmanes de gravació van ser una bogeria, vam dormir i menjar poc, amb molts nervis i estrès, ja que no sabíem què ens passaria. Però m’encantaria repetir; és una experiència única.

Pretens seguir vinculada al món de la televisió? De quina manera?
En principi no tinc gaire projectes relacionats amb la televisió, però sempre pot sortir alguna coseta, i en aquest cas m’ho plantejaria amb molta il·lusió.

Creus que és just que a aquest tipus de programes se’ls qualifiqui de telebasura?
Jo no sóc ningú per qualificar-los, però sí que puc dir que en el moment actual que estem vivint, això es l’únic que distreu a la gent una mica.

Quan comuniques la decisió de participar al programa a la família, quina és la seva reacció?
La reacció de la meva família va ser bona, ja que sempre m’han vist molt “echá pa‘lante” per aquestes coses i em van dir que m’ho prengués com una experiència i que aprofités que coneixeria a molta gent.

Aquests reality-shows són entreteniment o aporten alguna altra cosa?
Penso que són tan sols entreteniment, encara que les persones que el vivim podem aprendre alguna cosa.

Per què creus que tenen més èxit aquests programes que molts documentals o els informatius?
Com he dit abans, crec que com estan les coses ara, la gent té ganes de distreure’s sense haver de pensar més en tot el que estem passant. Sobre els documentals... jo en sóc una gran aficionada per poder dormir (riu).



Com s’aconsegueix ser portada d’Interviú tant jove?
Gràcies a tots els seguidors de la revista i del programa que van demanar a Interviú que fessin una portada amb mi. És una experiència molt bona i, a més, un gran orgull que la gent ho demanés. Sovint quan vaig a la platja faig topless, i prefereixo que la gent em vegi divina en una revista, que per la platja sense maquillatge i amb les pintes que porta tothom durant les vacances (riu). Com que és una cosa normal i natural, no em va importar quan Interviú em va proposar fer la portada.

Fins a quin punt influeix l’aparença física a l’hora d’aconseguir certa fama?
Bé... no sé molt bé fins a quin punt, ja que a la tele veiem a tot tipus de gent i personatges, així que no crec que el físic sigui una cosa primordial en aquest cas, encara que pugui afectar en algun cas.

Quin record tens de Manresa?
Tinc el record de cada matí anar a l’escola [Joviat] i que fotia un fred bastant important. Però sobretot, crec que ha sigut l’única època en què he parlat bé el català... i això és molt dir, ja que ara no el practico gairebé mai i noto com se m’oblida.

Es pot triomfar a Manresa o és més fàcil si marxes de la ciutat per anar a d’altres més importants?
Es pot triomfar on sigui, però és molt més fàcil a les grans ciutats, ja que és on normalment es fan els càstings i aquestes coses; és on hi ha més demanda.