Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PATRIMONI CIUTADÀ. L’escorxador va ser projectat el 1904 per l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa en estil modernista. Es va construir entre 1904 i 1906 i estava pensat per a la matança d’animals de consum. És una obra de gran bellesa, que s’ha pogut recuperar en part com a biblioteca universitària. Està situat al camí de Joncadella, a l’alçada de la plaça de Bages, que fa un segle era més enllà dels afores de la ciutat.
Foto: Francesc Rubí
Es tracta d’un conjunt format actualment per dues naus grans i tres petits pavellons, dos d’ells situats als costats de l’entrada monumental. Els altres tres edificis estan al voltant d’un pati. Compta amb detalls escultòrics molt característics a l'entrada: dos pinacles i un escut de Manresa amb els habituals motius vegetals modernistes i un cap de brau a cada costat. A l'exterior del pavelló que ocupa la biblioteca hi ha un bell fris modernista de pedra amb l'any d'acabament de l'obra. Els dos pavellons grans, destinats a escorxar xais i porcs, són de tres naus, amb la central més aixecada. Les façanes de tot el conjunt estan tractades de manera semblant, amb paraments de paredat comú emmarcats amb maó vist. Les cobertes són a dues aigües i sostingudes per cavalls de fusta. L’interior estava dissenyat acuradament, amb sòcols de ceràmica, gelosies i columnes interiors de separació de les naus amb capitells neoegipcis.
L’escorxador està protegit íntegrament pel catàleg de patrimoni per la importància històrica, social i artística, com a mostra d'arquitectura modernista destinada a equipament públic. La nau gran ha estat rehabilitada com a biblioteca universitària el 2007 per Fargas Arquitectes FGRM. S’ha assegurat amb una nova estructura de formigó mentre que es destaquen i mantenen les principals característiques de l’edifici original, com l’espai interior amb les antigues gelosies i una nova coberta amb estructura de cavalls de fusta, amb ús de vidre en les baranes internes i tot l’acabament interior de color blanc.
|
PER SABER-NE MÉS :
BARAUT, Antoni; BOVER, Imma, "El Modernisme al Bages", "Dovella, revista d’història i art del Bages", núm. 3, desembre de 1981.
LACUESTA, Raquel, "Ignasi Oms i Ponsa, arquitecte: la consolidació del modernisme terra endins" , Delegació del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya a Manresa i Angle Editorial, Manresa, 2009.
|
