Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
FA 25 ANYS. La Generalitat havia començat a aplicar el Cànon d’Infraestructura Hidràulica, que s’havia incorporat al rebut de l’aigua. Les associacions de veïns demanaven la supressió de tots els impostos sobre el consum d’aigua domèstica, i que el pressupost general assumís els costos de sanejament.
El tema central, elaborat per Ramon Fontdevila, Àngels Fusté, Àngels Masats i Joan Piqué, abordava el problema del preu de l’aigua, o més ben dit, el dels impostos sobre el preu de l’aigua. Josep Alabern, director i gerent d’Aigües de Manresa SA, explicava a la revista que a Manresa l’aigua no era cara i que, comparat amb altres ciutats del mateix tipus, la tarifa se situava en el tram baix. El que havia motivat l’augment de preu del servei era l’aplicació dels impostos per sanejament, que recaptava la Generalitat. Les associacions de veïns havien creat una plataforma reivindicativa per demanar que es suprimissin els impostos de sanejament i infraestructura hidràulica i que els costos s’incloguessin dins dels pressupostos de la Generalitat. El reportatge es completava amb la història de la construcció de la Sèquia, que va dur l’aigua del Llobregat fins al portal del Carme l’any 1383, la construcció del llac de l’Agulla, l’any 1974, que aportava una reserva de 200.000 metres cúbics, i la construcció del col·lector i la planta depuradora d’aigües residuals, que permetien tornar l’aigua al riu en condicions.
Ferrocarrils discriminava la línia de Manresa
En un reportatge de Montse Ayala, es parlava de l’estat de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat. El viatge de Manresa a Barcelona durava una hora i quaranta minuts, igual que trenta anys enrere, tot i que s’havia modernitzat i electrificat la via. Les mines de potassa –un dels usuaris importants– tenien previst reduir la producció, amb la rebaixa de trens i de personal corresponents. Per contrarestar-ho, els sindicats apostaven per potenciar el servei de viatgers i augmentar la freqüència dels trens de dues hores a una.
L’antiga estació de Manresa Alta, dels FGC Foto: Francesc Rubí
Es presentava la Fundació Caixa Manresa
El dia 22 de gener, amb la publicació del llibre "Oh Montserrat", es presentava la nova Fundació Caixa de Manresa, entitat amb personalitat jurídica i fiscal pròpies, que substituïa l’Obra Cultural. D’altra banda, el dia 11 del mateix mes l’assemblea de veïns del barri de la Sagrada Família havia aprovat tirar endavant la compra d’una torre, davant dels locals que ocupava la Residència d’Avis, i el dia 13 s’havia començat a emetre l’espot de promoció de la ciutat "És Manresa", a TV3.
Vida social
A la secció "Vida social" del mes s’explicava entre d’altres coses que l’actor i cantant Xavier Mestres s’havia incorporat al musical "Flor de nit", de Dagoll Dagom, i que Carles Cases era l’autor de la música de la pel·lícula "Aquesta nit o mai", de Ventura Pons, que s’acabava d’estrenar.
