Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fer projectes a l’escola o a l’institut és com conversar. Parlar sobre problemes reals, sobre fets i situacions pròximes encara desconegudes, sobre la construcció i disseny d’objectes no existents i sobre com donar opinions. En la conversa participen els alumnes, l’entorn (escolar i municipal) i el que s’aprèn. Es parla de problemes existents des de diversos punts de vista, ja que cada alumne és un punt de vista diferent amb una manera diferent de mirar. El resultat acostuma a ser un nova creació que no pertany a cap disciplina, pertany a la realitat, que és polièdrica.
Un bon projecte sempre comença amb una pregunta que portarà a una recerca sostinguda sobre la realitat que visqui l’alumne. Realitat que s’ha de sumar a moltes altres realitats, les dels altres alumnes, les dels docents, les dels pares i mares... Els projectes han d’incloure la diversitat de punts de vista, qüestionar l’objectivitat del coneixement, i treballar continguts i valors no tractats al currículum, continguts que massa sovint queden marginats.
En resum, fer projectes és aprendre a assumir responsabilitats i prendre bones decisions. Prepararem els alumnes per tenir un rol actiu en la societat, a l’hora de prendre decisions que repercutiran en la seva vida. També és aprendre la democràcia real o radical dins d’una comunitat d’aprenentatge subjecte a canvis, ja que canvien els coneixements, els alumnes, els docents i el context més pròxim. El canvi és intrínsec a l’educació i, per tant, cal en tot moment establir converses (projectes) per afrontar-lo. Ha d’haver-hi un diàleg continuat i permanent amb la realitat canviant i més propera a l’alumne perquè aquest pugui arribar a comprendre-la i a intervenir-hi amb totes les seves contradiccions i complexitats.
