Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PEL SENYOR RAMON
Il·lustració: Maria Picassó
Joan Orriols i Padrós, no el coneixeu? Però si ha estat a tot arreu! I això que d’entrada ell ho tenia més difícil: el Joan (1957) és un d’aquells nens de la pòlio, que van pagar un preu suplementari al franquisme, obcecat a resoldre l’epidèmia sense vacunes. En fi, que el Joan –el segon de ca l’Orriols, darrere el Jaume i abans de la Maria del Mar i la Cristina– es va fer gran amb dificultats serioses per caminar, però sense deixar mai de ser inquiet. Nedador per prescripció mèdica, ja em teniu el petit Joan cada matinadaa la piscina municipal... i això fins a l’adolescència, adquirida aquella imponent caixa toràcica i uns braços que, mitjançant dues crosses, l’han dut arreu del món. De manera que resolgué els estudis –a l’Institut Catòlic, Badia Solé, Lluís de Peguera...– i fins atengué el taulell del negoci familiar –aquells cèlebres "géneros de punto" Orriols al carrer Guimerà. En acabat, després de llicenciar-se en Història a la UB, entrà de professor a la Joviat i hi va passar divuit anys –fent història... i català, i economia i tot allò que fes falta! Però, al cap i a la fi, l’oportunitat d’incorporar-se al gabinet municipal de Comunicació li permeté fer un nou salt fins ara mateix, es pot dir. Pare de família, avui el Joan ronda la seixantena i ja no té obligacions laborals però, precisament per això, encara gaudeix més fent el que ha fet tota la vida: complicar-se-la en mil i una iniciatives. Que per això ha demostrat tenir sempre una flaca associativa: al Clam, Rialles, Joventuts Musicals i fins i tot aquí al
Pou . O ara mateix, al Galliner. I, des del tombant de segle, compromès a l’Associació Manresa de Festa: una eina de participació ciutadana que va de bracet amb l’Ajuntament –ho és, de bracet amb l’Assumpta Bermúdez– i preparen cada febrer l’Aixada i, a l’agost, la Festa Major. No el teniu vist dalt d’aquest giny elèctric? Al castell de focs o a sant Domènec, poc sorollós però constant, aquest scooter i el Joan són un centaure des del matí a les més altes hores de la nit. El recordeu, bo i assegut, vetllant els actes o recollint idees? I és que en Joan és incansable: si en farà encara, de coses i quilòmetres!
