Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de juny de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'Antoni Fernàndez --el Fernàndez de l'Orfeó!-- és la demostració empírica que la nostra ciutat malda per ser culta, crítica i participada.
Il·lustració: Maria Picassó
Si no vau ser a temps de coincidir amb ell al taulell del Banc Mercantil o, després, al de Banca Catalana, segur que el recordareu d’ara, bo i jubilat. I això perquè l’Antoni Fernàndez és a totes –totes!- les conferències o concerts importants de la ciutat. Puntual i cellajunt, el notareu apostat a primera fila més que no pas assegut. I és que l’home en aquest camp no té parió: enregistra íntegrament cada acte i atresora milers d’antigues cintes i minidiscs. La digitalització contemporània a la fi l’ha entronitzat com a rei de l'emapé-tres. I és que en Fernàndez ha enregistrat tots els visitants de la capital del Bages, tant si deien veritats com si amollaven mentides. Fins l'exabrupte o el gall melòdic: tot, tot i tot ha estat gravat pel Fernàndez. Franc i cordial, també és un home d'opinió feta i, en acabat, us la defensa sense embuts ni tampoc rellotge. Hom diria que no gasta pèls a la llengua!. Ni, ara mateix, a l’augusta calba de patrici local que sens dubte l’honora.
