s un indret dels indrets més espectaculars de Catalunya, des del punt de mira de la geologia. Alhora, creiem que té una certa espectacularitat paisatgística, pels propis colors de la natura. S’hi combinen els colors grisos–blavosos i el rogencs de diferents roques, amb el verd de la vegetació. Geològicament, és la conseqüència d’una fractura de grans dimensions. Hi veiem la trencadissa que s’ha produït sobre algunes roques, fins al punt d’haver-les convertit en farinetes. En efecte, hi apareixen unes roques de l´Ordovicià, unes llicorelles de quasi 300 milions d’anys d’antiguitat, totalment triturades per una falla molt jove, d’uns 10 milions d’anys. I la trencadissa és tan gran que gairebé ha convertit les llicorelles en unes argiles que es desfan amb la mà (ha convertit el quars que tenien les pissarres en una massa sucrosa que es desfà amb els dits).
Quan es produeix una falla es trenquen les roques, i s’origina el que anomenem "bretxa de falla" o "milonita de falla". Pot tenir unes dimensions de centimètriques a mètriques. Però la de Roques Blaves té gairebé una amplada de 100 metres. Això dóna una idea de la magnitud i espectacularitat. Per d’altra banda, quan els estrats es trenquen, s’acostumen a separar uns metres, cap amunt o cap avall, endavant o enrere (segons siguin les falles). Però aquí, la separació es gairebé d’1 km. La banda meridional ha baixat aquesta magnitud en funció de la septentrional, D’aquí que la bretxa sigui tan descomunal. Aquesta falla, de gran longitud, és la que separa l’anomenada Depressió Prelitoral (o Depressió del Vallès–Penedès) de la Serralada Prelitoral, la que constitueix els relleus del Montseny o els dels voltants de Collbató (els de sota de Montserrat).
