Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de juny de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
És ara, mentre la crisi i la penúria ens fustiguen, el moment de fer foc nou i erigir un nou demà sense el llast i la rèmora d’un ahir funest i decrèpit.Benvolguts germans i germanes. En la festivitat de Corpus, i davant de l’economia espartana que s’imposa, hom s’ha entretingut a esmolar l’enginy i enumerar un seguit d’elements dels quals Manresa podria prescindir. És ara, mentre la crisi i la penúria ens fustiguen, el moment de fer foc nou i erigir un nou demà sense el llast i la rèmora d’un ahir funest i decrèpit. Per això, alço les mans cap a l’Altíssim, per demanar-li que vagin fora, lluny, ben lluny:
1. Els regidors de Plataforma per Catalunya. Per la feina que fan al Ple municipal, a fe de Déu que podrien quedar-se a casa. Per dir blasfèmies i heretgies i alimentar el caldo social de la discòrdia, que els hi retirin les butaques del Saló de Sessions.
2. La línia dels Ferrocarrils Catalans. Continuant amb coses inútils, agafar un tren que el fa arribar més tard a Barcelona que si hi anessis a peu és ben sobrer.
3. La depuradora. El curs de la línia fèrria, paral·lela a estones al curs del riu, seria més amable sense la pudor de la depuradora d’aigües. Que substitueixin la planta per un Mercadona on venguin aigua embotellada i ambientador d’aquell que s’endolla.
4. Les botigues de xinesos. Abans valencians propers a la trama Gürtel que importacions internacionals. Com hi ha Déu! A Manresa hi ha més comerç asiàtic que extres a L’últim emperador de Bernardo Bertolucci.
5. Els bancs de la plaça de la Reforma. On segurament no trobareu cap mandarí és als bancs de la plaça de la Reforma. A ple sol d’estiu quedarien estarrufats com un ou ferrat! Valga’m Déu!
6. ExpoBages. Ara que, per cremada i morta la fira de l’ExpoBages. Déu l’hagi perdonada. La cosa no va ni amb rodes ni amb desfilades de roba interior que alegren la vista dels més luxuriosos.
7. La Processó. Que Déu, em perdoni! I, sobretot, perquè no escombro cap a casa. Ras i curt, per barallar-nos entre armats i desanimats, val més que no surtin al carrer.
8. Les tapes amb oli de càrter. La gastronomia amb lubricant reutilitzat de motor de cotxe sense la ITV passada haurien de desaparèixer de l’oferta de restauració de la ciutat.
9. El pol·len mortífer dels arbres de l’entorn urbà. Conjuntament amb el ciment, els planificadors urbanístics se’ls podrien fotre pel... Jesús, Maria i Josep, quins fogots pecaminosos!
10. Els tertulians i savis. Que Déu em perdoni, però són una raça tan abundant i tòxica en places públiques i televisions locals, que valdria més que Nostre Senyor els seccionés la llengua. Ho saben tot, però no arreglen res.
Il·lustració: Aida Cantero
