Aquesta informació es va publicar originalment el 14 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Epitafi. PER MOSSÈN GUDIOL
Mai prou ben ponderats germans i germanes, l’escàndol i el misteri dels darrers dies a Manresa ens ha situat en el mapa de la ficció televisiva. Que Déu em perdoni, però la nostra ciutat, ara que estan de moda les sèries, podria molt ben ser el plató natural de referents de l’audiovisual ja clàssics com "Twin Peaks", el Baltimore de "The Wire" o l’illa de "Lost". En la primera seqüència del primer capítol, els vehicles dels Mossos d’Esquadra entrarien a les dependències de la Policia Local a la Florinda a la recerca de proves. Per Déu, ja m’ho imagino! A partir d’aquí, la imaginació se’m desborda. Com a seriòfil que sóc, començo a visualitzar un enfilall mesurat i precís de "flashbacks" en els quals s’aniria desgranant la trama que trasbalsa l’administració local i l’opinió pública manresana: el cas de la cap de secció de Recursos Humans de l’Ajuntament que sembla que va fer aprovar les oposicions al seu fill tant sí com no. La cosa dóna per a molt. Els personatges, per exemple: l’agent dels Mossos que l’investiga, la testimoni protegit que va aixecar la llebre, la mare pressionada durant la investigació, els polítics del govern i de l’oposició, els periodistes busca-raons... Una trama que permetria advertir als telespectadors que la història està ”basada en fets reals”. Mare de Déu, Senyor! Sobre el paper preveig un fenomen televisiu de primera divisió, que convertiria Manresa en un punt d’interès turístic més enllà de Sant Ignasi.
M’imagino rutes pels principals escenaris de la sèrie —que l’Altíssim sàpiga perdonar-me per tanta luxúria!—, el despatx d’alcaldia, la sala on es porta a terme l’examen d’oposicions, el despatx de reunió del tribunal, la sala de custòdia de la Florinda, la comissaria dels Mossos a Bufalvent... Una successió interminable que es podria fer amb bus turístic amb els comentaris del crític Esteve Soler. És una llàstima que "L’intercanvi" ja sigui el nom d’una pel·lícula americana de drama i suspens protagonitzada per Angelina Jolie —una altra dona de plena actualitat per fets que plantegen la integritat del sagrat matrimoni—, perquè, sens dubte, seria un títol magnífic per a la història que ens ocupa. Ara que, ben mirat, si es venguessin els drets als Estats Units, la filla de John Voight, el cowboy de la mitjanit, podria encarnar molt bé la mare que intenta "col·locar" el fill de funcionari amb males arts, de la mateixa manera que Jolie busca desesperadament el fill desaparegut a la cinta dirigida per Clint Eastwood el 2008. Com que la trama també gira al voltant d’un intercanvi —en aquest cas d’un examen fet amb el cul —que Nostre Senyor faci els ulls grossos— per un altre en estranyes circumstàncies proposaria titular la sèrie: "El canviassu", apel·lant a la maniobra que alguns —no pas jo al seminari, Pare Reverendíssim— han fet en algun examen de col·locar una resposta elaborada a casa, enmig dels fulls de la prova avaluable. De fet, ara que sembla que l’Institut d’Estudis Catalans distreu la moral en la normativa del català, potser la proposta seria ben escaient. I com a alternativa: "El canviàs", de la mateixa manera que parlem d’un "xutàs" quan un xut de Messi entra a la porteria per tota l’esquadra.
