Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de setembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
DES DE LA BUTACA D'EN VOLTAIRE. Per l'Homenot de la PipaEstem en un moment que fem trampes jugant al solitari; és a dir, que ens fem trampes a nosaltres mateixos! Una de les idees per dinamitzar Manresa és promoure la Via Ignasiana, de Loiola a Manresa, per tal d’emular la ruta de la Via Làctia, la famosa Milky Way en anglès. I si fem una recerca a Google amb aquestes dues paraules trobarem que la milky way és primer una agència de viatges, la World Travel Awards, Agencia de Viajes Online Líder Mundial el 2015 i en segon terme és una barreta de xocolata elaborada i distribuïda per xxx incorporated, o sigui que no n’hi ha per tant!
Continuant la incursió per la WEB, trobem el que diu l’oficina de turisme de la Molt Noble, Lleial i Benèfica Ciutat de Manresa: “…la posterior presència de la Companyia de Jesús, seguidora de Sant Ignasi, ha influït tant en l’arquitectura i el paisatge urbà com en la vida espiritual, social i també econòmica de la ciutat”. Aquesta asseveració m’ha deixat trasbalsat profundament, ja que apart de la influència als anys 60 de canviar el nom del torrent de Sant Ignasi per Via de Sant Ignasi i la influència en alguns sectors de la societat manresana del pare Torra, poca cosa més.
L’altra realitat és que la companyia mai no se’n va sortir d’establir una escola a la ciutat de Manresa, només cal llegir el llibre del catedràtic Ignasi —si, com el sant— Bajona. Mai no va es va poder establir, de manera continuada, un centre educatiu jesuític a la ciutat. Ara bé! (que vol dir Moro), si volem fer com els mercaders del temple i aprofitar que tenim un Papa, de Roma, jesuïta, no ho estem fent gens bé, és l’agost i altres diumenges de l‘estiu, i no hi ha cap persona que parli anglès per als turistes de parla anglesa, i en vénen cada setmana. En total sis hores d’obertura els dies feiners i cinc hores diumenges i festes de guardar. Vénen de fora del país, em consta fins i tot d’Austràlia. Apa, que s’adaptin, els ho posem fàcil.
Per tal que els negocis funcionin, cal primer invertir, i això no ho fem ni tinc notícies que es plantegi una manera de donar resposta a les expectatives dels visitadors. Demanem subvencions a la Diputació (organisme que tots diem que és caduc). Podem fer alguna cosa, ben plantejada, amb una estratègia definida? O anem a veure-les venir? Podem fer-ho bé i de manera professional? Només demano això, tan senzill i sembla tan difícil. Els pagesos sembren per recollir.
