Els goigs catalans

Amb el títol Els Goigs de Catalunya al món i el subtítol Una forma musical culta i popular, es va presentar el passat 25 de maig a l’Espai Rubiralta el llibre de consulta que explica la importància històrica dels goigs arran dels seus set segles d’existència. El catedràtic Antonio Ezquerro i la doctora Glòria Ballús van fer durant una hora de conferència, recolzats en un power point  un extens repàs de les diferents vicissituds d’aquesta expressió escrita i sobretot musical, amb el suport de l’expert musicòleg Ramon Vilar, que durant mitja hora més va glossar les excel•lències del treball. És una obra d’investigació important i pionera en el seu camp, que ja des d’ara és un punt de referència a tenir en compte per a qualsevol interessat en la història i l’evolució dels goigs produïts a Catalunya, però també en d’altres llocs de l’estat i fins i tot en la seva influència en països de Sud-amèrica, i també és una obra de consulta indispensable per la gran quantitat d’informació que recull sobre els goigs al llarg de gairebé 500 pàgines. No és una obra exhaustiva a causa de la gran quantitat de material existent en aquesta matèria, però si una selecció i classificació de primer nivell que serveix de punt de partida per a futurs interessats en la qüestió.

Ara bé, el que aquesta vegada se li ha escapat de les mans a la que durant molts anys va ser cap de protocol de l’Ajuntament de Manresa, Glòria Ballús, ha estat l’organització de la presentació de l’acte. Potser perquè ara ja no és la seva professió, que va exercir de manera exemplar i impecable, ja que no en deixava passar ni una, en favor del més estricte protocol alhora de participar en qualsevol acte en què hi fos present algun representant de l’Ajuntament. La realitat va demostrar que l’Espai Rubiralta pot ser ideal en la presentació d’activitats multidisciplinars dins del seu local reduït, però no per encabir-hi una quantitat mitjana de públic. Alguns assistents van haver d’estar drets durant l’hora i mitja de la presentació, van patir calor i no van poder escoltar adequadament els ponents, ja que al darreral no se sentien per falta d’un simple micròfon ni es veien adequadament les diapositives del power point, perquè la pantalla era massa petita en relació a la distància. En fi, potser hi va haver més gent de la prevista...