Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El mes de juny es presenta carregat d’emocions. Des de la butaca m’imagino algunes de les situacions que han d’esdevenir aquest mes i m’estic plantejant quedar-me quiet, fer una bona provisió de bon tabac de pipa, whisky i, per fer país, cava bo i gelat i coques de pinyons de fleques de tota la vida per fer passar la gana. Ben arraulit a la butaca, tinc temps, doncs, de treure els binocles i observar. Els infants i adolescents acabaran les classes a mig mes i tindran uns dies per avançar-se a la revetlla de Sant Joan i tirar petards. Una alegria pels carrers! Els podem tirar a qualsevol hora i lloc, encara que cap al vespre és millor, la contaminació acústica a can Pistraus! I ara què fem amb aquestes criatures del Senyor?
En un altre substrat social, puc anunciar la instauració d’assembles familiars que es faran sense convocatòria prèvia i aprofitant celebracions familiars o la mateixa revetlla. El tema principal de l’ordre del dia serà: “A l’estiu, què fem amb la canalla?”, i una derivada: “que sembli que no els deixem abandonats i que som bons pares”; i és que el sentiment de culpa està ben arrelat en la nostra cultura. Trobarem dos grans blocs o corrents d’opinió en la discussió de propostes, que no sempre estan oposats: els de l’opció dels avis i els de l’opció de colònies continuades i constants en el temps. Les estratègies en les assembles són dignes d’estudi: “L’avi està pendent d’una intervenció de pròtesi de maluc, si ens avisen ... no us podeu refiar de nosaltres”. És un cop baix, ja que tothom sap, fins i tot el conseller de Salut, que la cosa va per llarg, però la incertesa fa inútil la programació estiuenca. És el que en termes psicològics en diuen actitud passiu-agressiva: faig veure que tinc predisposició per ajudar i no faig res per fer-ho. Les subtileses d’aquestes assemblees i les aliances gendre-sogre o sogre-jove són fonamentals, ja que al final de cada estiu no hi ha un recompte de damnificats, almenys que siguin coneguts.
Per acabar, el dia 26, Mare de Déu!, només tres dies després de la revetlla, eleccions a “Cortes”. Quina revetlla ens espera! Segurament, a Madrid no tenen assemblees familiars que fomentin el diàleg i les enteses. O alguns polítics són fills de famílies on no van arribar a acords, als estius, per tenir-ne cura.
