La Tossa d’Alp

per Ferran Climents i Josep M. Mata-Perelló, 11 de juny de 2016 a les 08:25 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Forma part del Mantell del Cadí, el més extens dels de corriment del Pirineu, des del Segre fins a prop de les illes Medes. Dintre d’aquest conjunt, la Tossa d’Alp constitueix un dels indrets més elevats, amb 2.536 metres d’alçada. Al mateix temps, és un dels més alts del Berguedà i de tot el conjunt de la Catalunya Central. L’estructura és enormement complexa. Així, a les parts més altes, com el Pedró dels Quatre Batlles, hi ha materials carbonatats, molt resistents a l’erosió, que pertanyen al Devonià, d’uns 375 milions d’anys d’antiguitat; mentre que sota d’aquests se’n troben altres, més joves, amb pissarres molt fosques, que pertanyen al Carbonífer, d’uns 330 milions d’anys. Es tracta d’una clara inversió de l’ordre dels estrats, d’un encavalcament. Els més antics s’han situat per sobre dels més joves, al contrari del que hauria de ser. Aquesta inversió es va produir fa força milions d’anys, durant el plegament hercinià, quan es va formar la serralada Pirinenca per primer cop, abans de l’actual, que es va formar duran el plegament alpí. Això si, per sota d’uns i altres es tornen a trobar els materials carbonatats, però ara en posició correcta. Aquests conjunts d’estrats són fàcils de distingir, ja que mentre els que estan més amunt tenen poca vegetació, perquè li costa arrelar entre els materials carbonatats; els que estan més avall en tenen més, ja que arrela més fàcilment en terrenys pissarrencs, rics en matèria orgànica com són els del Carbonífer.

És un dels indrets geològics més importants del Berguedà i del conjunt de la Catalunya Central, ja que és un dels pocs on es poden veure estructures tan antigues. Tot i això, el mantell on es troben aquestes estructures, el Mantell del Cadí, és molt més jove, del plegament alpí, d’uns 45 milions d’anys. Nom: Tossa d’Alp.




Situació: Termes municipals d’Alp, Das i Urús (Cerdanya) i de Bagà (Berguedà, Catalunya Central).
Situació geològica: Forma part del Sistema Pirinenc, dels Pirineus; concretament del Mantell del Cadí; encara que s’havia inclòs dintre de la Zona Axial Pirinenca; al Nord de la Cerdanya.
Procedència del nom: Probablement fa referència a una zona pelada, sense vegetació.

Importància geològica: Element molt important dintre del conjunt de la Catalunya Central. És l’únic indret on es poden veure estructures que pertanyen al Plegament Hercinià, molt clares, amb un encavalcament produït fa més 300 milions d’anys. No es troba cap estructura similar a la Catalunya Central.
Materials geològics: Presenten característiques ben diferents. Els que es troben al cim, tant a la Tossa d’Alp, com a la propera Tossa de Das (a ponent) o al Puigllançada (a llevant) són eminentment carbonatats, molt resistents a l’erosió i força antics (d’uns 375 milions d’anys). Mentre que els que hi ha a sota són pissarrencs, alterats i més coberts de vegetació, més joves (d’uns 330 milions d’anys).
Edat de formació: Aquest gran encavalcament es va produir durant les acaballes del Plegament Hercinià (farà uns 290–300 milions d’anys). Tot i així, es va tornar a remoure durant els començaments del Plegament Alpí (fa 45 milions d’anys), tot i que aquest plegament encara actua.
Curiositats: A l’entorn hi ha les instal·lacions d’esquí de la Molina i de Masella. També hi ha diverses antigues mines de manganès, com les situades al terme de Bagà, conegudes com la Mena, localitzades entre les calcàries del Devonià.
Arxivat a:
Paisatge, d’alp, INDRETS, tossa



Participació