Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de maig de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’entorn té espais on poder passejar tot gaudint de la magnífica roureda, els Roures, i uns antics forns de calç restaurats i convertits en un centre d’art contemporani, on periòdicament es fan intervencions artístiques efímeres. Un cop s’accedeix a la fondalada on hi ha la font es pot contemplar un espai recollit amb una frondosa vegetació de ribera, uns plàtans que donen una ombra generosa i una bona representació del molses, falgueres i hepàtiques. La història geològica es remunta a quan hi havia mar, durant el Bartonià, fa ara poc menys de 40 milions d’anys. Les roques que caracteritzen aquesta època són les margues, grises blavoses, formades a partir de partícules molt fines sedimentades en zones tranquil·les i de certa profunditat dins el mar, i a sobre de les quals es van establir i desenvolupar uns esculls coral·lins en uns moments en què la profunditat de l’aigua ja no era tanta, i que són les calcàries grisoses que li donen la verticalitat a la cascada. Posteriorment aquest mar es dessecaria en un procés progressiu que faria que precipitessin guixos que es poden trobar no gaire lluny, a la serra de les Guixeres d’Artés.
Té un gran valor per al Geoparc, per explicar de manera didàctica com la geologia pot marcar la circulació de l’aigua, tant en superfície com a l’hora de crear aqüífers. El torrent de les Tàpies no té un cabal estable i la cascada només es pot veure després de pluges abundoses. Malgrat tot, l’aigua que circula pel torrent té tendència a infiltrar-se per les fractures de les calcàries. Això provoca una circulació subterrània per aquest sistema càrstic que veu la llum en arribar a la font en forma de surgències que s’observen en la zona de contacte entre aquestes calcàries esculloses, molt permeables gràcies a la fracturació que tenen, i les margues, unes roques molt impermeables que eviten que l’aigua pugui infiltrar-se més i la condueixen cap a l’exterior, de tornada al torrent. En les diferents surgències i degotalls, especialment en aquelles més actives, s’hi han format boniques acumulacions de travertí, pedra tosca, que fan les seves pròpies cascades.
Situació geogràfica: Pertany al municipi de Calders. Està situat entre les petites serres de Can Vila i Salavés, seguint el torrent de les Tàpies. S’hi pot accedir per un trencall que surt de la carretera N-141c, aproximadament al km 11. Ja a la pista, els indicadors condueixen fins a una petita esplanada on es pot aparcar. Des d’allà cal descendir uns 375 m.
Situació geològica: Els materials geològics representen els estadis finals pròpiament marins de la conca eocena.
Procedència del nom: Les Tàpies és una masia molt propera.
Trets geològics: Magnífic exemple de com la geologia condiciona la circulació de l’aigua, en un sistema hidrogeològic caracteritzat per les fractures i la conjugació de roques permeables i impermeables.
Materials geològics: Principalment margues gris blavoses a la part inferior de la cascada i calcàries esculloses que defineixen gran part del salt de vora 30 m que fa el torrent.
Edat de formació: Bartonià, Eocè mitjà.
Curiositats: A la font més permanent, l’aigua es va conduir cap a un safareig i s’hi va instal·lar un vell ariet hidràulic, que s’encarrega de fer pujar l’aigua a la masia de les Tàpies.
