Aquesta informació es va publicar originalment el 28 d'abril de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
FILA CULTURAL. El 13è Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarcles se celebrarà del 28 d’abril al 8 de maig a l’auditori Agustí Soler i Mas i al Centre Cultural la Creueta, de Navarcles.
Il·lust
ració: Anna Crespo
Els organitzadors del festival confien revalidar la complicitat dels seus seguidors tornant a reunir dos aspectes que són l’essència d’aquest certamen: el cinema compromès i de qualitat i la reflexió sobre les problemàtiques socials. Serafí Vallecillos, director del festival, sosté que "el cinema és un art, però també un mitjà de comunicació molt potent de transmissió de valors". Amb aquesta afirmació, Vallecillos resumeix l'esperit de la mostra: una filosofia i uns conceptes al voltant dels quals gira una programació que va molt més enllà de les projeccions dels curts, dels llargmetratges i de la pantalla oberta. L'objectiu, per dir-ho en paraules del director, és "crear comunitat". Per això cada any procuren convidar directors de cinema compromesos, que comparteixen la seva experiència i les seves inquietuds amb el públic. També hi haurà concerts de petit format, exposicions, taules rodones i presentació de llibres.
Liberté
Amb l'eix temàtic de la llibertat, i després d'haver abordat ja la fraternitat i la igualtat, es completa un cicle de tres anys dedicats al lema de la revolució francesa. Val a dir que aquesta línia temàtica no condiciona la selecció dels films que es projectaran al Festival, sinó que serveix de fil conductor per a tots els actes socials i culturals que s'organitzen.
Entre altres pel·lícules programades, cal destacar Demain, dirigida el 2015 per Cyril Dion i Mélanie Laurent. Aquest documental, on es parla de l'agricultura, l'economia, l'energia, la democràcia i l'educació, amb una visió vitalista i positiva, va rebre el premi Cèsar (l'Òscar francès) al millor documental de l'any.
També s'hi podrà veure la pel·lícula danesa Under sandet, dirigida per Martin Zandvliet. En aquest film, dur i punyent, s'explica la història poc coneguda d'un grup de soldats alemanys que, després de ser capturats en acabar la II Guerra Mundial, són obligats a retirar les mines sembrades pels nazis al llarg de la costa occidental de Dinamarca. D'Islàndia ens arribarà una pel·lícula de Dagur Kária, Fúsi, a l'entorn d'un personatge solitari i inadaptat, que pateix de sobrepès, mai no ha tingut xicota i viu amb la mare, de qui té cura. Narrada amb delicadesa i sensibilitat, és d'aquelles històries que deixen un regust inesborrable i gratificant en l'espectador.
I encara dues pel·lícules franceses, Merci patron! i Fatima. La primera ha obtingut un gran èxit a França i serà estrena absoluta a l'estat. Es tracta d'un documental, rodat amb una pressupost escàs, on s'explica la situació d'una família en atur i a punt de perdre la casa, per culpa de la deslocalització de l'empresa, pertanyent a l'home més ric del país. A Fàtima, la protagonista representa una musulmana immigrant, amb seriosos problemes de comunicació amb la gent (no parla francès) i amb les seves pròpies filles, adolescents.
Es podran veure dins la secció Pantalla Oberta, en què s'exhibeixen pel·lícules poc conegudes pel gran públic o d'estrena, que mostren una preocupació social i una alta sensibilitat i qualitat cinematogràfiques. En aquesta mateixa línia, i amb la intenció d'obrir el festival als espectadors més jovenets, el Clam proposa una sessió familiar. Enguany es projectarà El secreto de Amila, de Gorka Vázquez, un film d'animació sobre una nena que pateix la malaltia dels ossos de vidre.
Un festival consolidat
Després de tretze edicions es pot ben afirmar que s'ha consolidat com un dels festivals més importants de Catalunya, sobretot per la singularitat temàtica, que se centra en el cinema social i la reivindicació dels drets humans. Dues dades avalen aquesta afirmació: l'allau de curts inscrits a concurs i el creixent nombre d'espectadors, que l'any passat va acostar-se als dos milers, amb puntes d'assistència de 200 espectadors.
L'interès creixent que desperta el Festival entre els realitzadors es fa palès en el fet que s'han rebut, entre reportatges i pel·lícules de ficció, un total de 252 obres que opten a participar en la Secció Oficial a concurs. En total hi participaran 168 curtmetratges i 84 llargmetratges, procedents de 65 països dels cinc continents. Els països amb més representació seran: Espanya (61 obres), Estats Units (20 obres), Itàlia (13 obres) i Brasil (11 obres). Per tercer any consecutiu, les inscripcions s’han gestionat majoritàriament a través de quatre plataformes online: Festhome, Uptofest, Clickforfestivals i Filmfreeway, circumstància que ha afavorit la participació.
D'entre totes les propostes presentades, l'organització ha seleccionat 34 cintes, signades per autors majoritàriament independents, que seran projectades en el marc de la secció oficial.
Homenatges
Cada any es fa el reconeixement explícit a l'obra d'un director de renom. Se'l convida al festival, es projecta una de les seves produccions i aquest participa en un col·loqui amb el públic. En edicions anteriors s'ha pogut gaudir de la presència de directors tan destacats com Cecilia Bartolomé, José Luís Cuerda, Basilio Martin Patino, Moncho Armendáriz o Patrício Guzmán.
Val a dir, però, que a part del personatge escollit, tots els directors de les obres projectades al Clam poden oferir aquest contacte amb el públic i, de fet, són molts els que acaben participant en les trobades que es fan després de les projeccions i on es posen de manifest les motivacions, les intencionalitats i els punts de vista dels autors, i es pot aprofundir en les temàtiques que aborden. Aquests col·loquis, que abans tenien lloc a la mateixa sala, es fan ara en un espai contigu que permet un contacte molt més directe i proper entre el públic i el director. En aquesta edició, els directors homenatjats seran Josefina Molina, de qui es projectarà la pel·lícula Esquilache, i Manuel Gutiérrez Aragón, del qual es podrà veure Demonios en el jardín.
Complicitats
Una altra manera de potenciar i ampliar aquesta xarxa que creix al voltant del Clam és servir-se d'aliances amb entitats i institucions amb qui poder establir acords que resultin beneficiosos per a ambdues parts. Així doncs, el Clam compta amb la col·laboració d'El Galliner, el Kursaal, la biblioteca de Navarcles, la FUB, la UVic-UCC, la Unió de Botiguers i Comerciants de Navarcles (UBIC)..., que contribueixen a difondre el festival entre els seus respectius col·lectius.
D'altra banda, cada vegada són més els centres escolars, bé siguin de primària o de secundària, que assisteixen a projeccions específicament programades per a ells i que comporten la realització de treballs complementaris a les aules. Segons Vallecillos, es tracta d'una experiència molt positiva i molt gratificant, tant per als organitzadors com per als centres, que hi troben un recurs interessant i motivador.
Premi Casaldàliga
El bisbe Casaldàliga va apadrinar des del primer moment aquest premi honorífic que vol reconèixer la tasca, generalment anònima i ingent, de persones que es lliuren desinteressadament al servei dels altres, lluitant pels seus drets i necessitats primordials. Es tracta d'un premi d'abast internacional que compta amb el suport de Justícia i Pau, Intermon Oxfam, Amnistia Internacional i Asociación Araguaya. Totes aquestes entitats conformen el jurat que el dia primer de maig haurà de lliurar el premi Casaldàliga 2016. Un guardó que, fins ara, ha estat concedit a persones com Pascual Maragall, José Saramago i Pérez Esquibel.
Val la pena no deixar-se perdre aquesta nova edició d'un festival que, any rere any, esdevé més interessant, enriquidor i de qualitat. I, a més, el tenim a tocar.
