Aquesta informació es va publicar originalment el 27 d'abril de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tot per una pilota
L’espolsada mensual comença amb una imatge relacionada, directament, amb el tema central de la revista i testimonia que, al parc de l’Agulla, l’activitat és constant, a l’entorn... i dins del llac. Una lectora m’explica que hi estava asseguda tranquil·lament una tarda i contemplava com una parella s’entretenia jugant amb una pilota. Com sol passar amb la canalla —tot i que aquests ja eren prou ganàpies— quan hi ha a prop un bassal, una piscina, el mar o un llac, la pilota sol acabar sucada. I, és clar, si no es disposa d’una branca o un salabret, o s’espera que, seguint el corrent, l’esfèric s’acosti a una vora del perímetre o, com es veu en aquest cas, no hi ha més remei que fer un bany improvisat. L’individu de la foto s’ho va mirar, va valorar l’actuació i, finalment, va alleugerir-se de roba i va ficar-se al llac de l’Agulla on la temperatura no devia ser del tot idònia. Ni que fos per uns instants, com d’aquelles tortugues californianes, una espècie invasora va trencar l’equilibri mediambiental de la zona.
Com als vuitanta
I és que mantenir l’equilibri és essencial. Cada cosa com toca i, sobretot, quan toca. M’expliquen els meus contactes a l’escena manresana que aquest any la Comissió de la Innocentada de l’Agrupació Cultural del Bages ha decidit recuperar un dels textos més reeixits d’Agustí Soler i Mas, la seva almamater traspassada ja fa uns anys i que sempre quedarà en el record de tothom. De fet, la intenció és homenatjar-lo remuntant Barroc shop, un text estrenat al Casal Familiar Recreatiu el desembre de 1980; és a dir, fa més de 35 anys! Per acabar-ho d’arrodonir, la comissió organitzadora ha escollit un director arrelat als Carlins que, ja en aquella època, era un actor amateur d’alta gamma. Concretament Joan Torrens que, en aquesta ocasió, comptarà amb la seva germana Àngels (una altra actriuassa) com a mà dreta i ajudant de direcció. El Joan és una home disciplinat i seriós. Un perfeccionista de l’escena. Per això vol fer un treball rigorós i, en les primeres lectures de text que s’estan fent, ha establert que, durant els assajos, l’elenc treballarà com a la transició política: sense telèfons mòbils, missatges de WhatsApp, sons i trucades inoportunes que pertorbin les sessions. O sigui, que si al 1980 per trucar s’havia d’anar a la cafeteria i demanar línia i, posteriorment, pagar la tarifa per passos, aquest any mentre s’assaja la Innocentada, també. Completament d’acord amb la mesura. L’addicció al mòbil desconcentra, deshumanitza i ens fa tornar directament imbècils.
Són els Tirallongues
En la campanya que ja fa setmanes que apareix als mitjans de comunicació i, en especial a la televisió, Catalunya Caixa (en plena fusió amb el BBVA) mostra un seguit de passatges de cultura catalana i mediterrània, entre les quals hi ha una actuació dels Diables de Castellterçol que va provocar l’enuig del col·lectiu perquè, segons diuen, l’anunciant no va complir amb els preceptes legals per utilitzar les imatges dels membres de la colla. Ara que, per presència evident, la de la colla castellera Tirallongues de Manresa, que apareix inconfusiblement mentre munta una de les seves torres humanes. Sembla, però, que, en el seu cas, tots els papers estan en regla i es va signar un contracte per aparèixer a l’espot.
Incendi manresà
Continuo amb els referents manresans com a exemple en campanyes d’escala nacional amb una curiositat força sinistra que podeu contemplar en la imatge adjunta si us hi fixeu bé. El cos de Bombers de la Diputació de Barcelona ha editat un full informatiu titulat Consells de prevenció d’actuació en cas d’incendi a casa. Un d’aquells manuals didàctics ben útils si no fos que, quan es dóna la situació real, ni el trobem ni recordem quines eren les recomanacions. Ara bé, el més peculiar de l’imprès és la illustració fotogràfica que han escollit per reforçar el missatge. Potser el lloc que hi apareix us resultarà prou conegut. I és que la fotografia correspon a un incendi que es va produir a l’edifici de l’antiga Caixa Manresa a la Bonavista, concretament pel cantó de la carretera de Santpedor.
Un colomer?
I acabo amb una fotografia ben il·lustrativa en ple centre urbà de Manresa que, malgrat el que es pugui pensar, no correspon a cap colomer ni espai destinat a l’estudi del colom urbà, un animal que, per molt bucòlic que pugui semblar, és una autèntica rata voladora portadora d’infeccions que, a més, es reprodueix ràpidament com una plaga. En aquest balcó de la zona de cal Jorba que podeu veure, els coloms s'hi troben com a casa. Per què deu ser? D’entrada les baranes i els punts elevats sempre són molt propicis per a les aus, però, de ben segur que si proliferen precisament en aquest punt és perquè són atrets per algun contenidor de menjar que poden picotejar. Continua la funesta mania d’alimentar animals peridomèstics com els gats i, de retruc, els coloms i les rates. Una altra qüestió cívica que no tenim gaire ben resolta.
