Aquesta informació es va publicar originalment el 8 d'abril de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Urgència per tancar
Inicio el repàs mensual recordant-me dels meus temps escolars en els quals no era el mateix
un tubérculo que ver tu culo ni
una angina de pit que el pit de la Gina. A partir d’ara, també sé que tampoc no és el mateix una farmàcia d'urgència que la urgència d'una farmàcia. D'això me'n va parlar algú que el dissabte, 19 de març va anar a comprar a la farmàcia Ros, al Passeig, a tocar de la plaça Onze de Setembre. L’establiment obre tots els dies de la setmana, festius inclosos, fins a les nou del vespre i això fa que sigui especialment concorreguda. M'explica l’amic que, davant la necessitat de comprar un medicament per a una amiga seva que havia vingut de fora, la va acompanyar a la farmàcia en qüestió amb la confiança que la trobaria oberta. Quan van arribar faltaven dos minuts per les nou i sí que la van trobar oberta... però la noia els va abaixar la porta als morros. Literalment els va dir: "Ja tanco". I, tot seguit, els va deixar amb un pam de nas. Quan l'amic li va recordar que l'hora de tancar era a les nou i que encara faltaven dos minuts, la noia, molt diligent, els va dir que ja tenia la caixa feta. El que no li va quedar clar al meu amic és si ho va dir en el sentit comptable, d'haver quadrat, o en el sentit més ampli d'haver fet un bon calaix per no necessitar incrementar-lo amb la misèria de la seva compra. Qui sap si aquella noia havia d'anar a celebrar Sant Josep o a encendre les falles, però la seva urgència diu tant de la professionalitat com de la sensibilitat que se li suposa a algú que treballa en el seu ram. El que no se li pot negar és la franquesa.
Rètol curiós
La Setmana Santa es presta cada any a omplir de titulars tòpics algunes notícies escrites per redactors poc imaginatius. Que si el Via Crucis de no sé què, la Passió de no sé qui o el Calvari d’algú altre.El que no havia vist mai, però, és un rètol anunciant unes minivacances amb una al·lusió tan clara al motiu com el que van penjar al Second Company, la botiga de compravenda de productes de segona mà que hi ha al carrer de Verdaguer. Veure aquelles tres creus feia el seu efecte. Recordava més una esquela o un tancat per defunció que no pas l'anunci d'uns dies de descans.
'Fumata' silenciosa
Continuo amb rètols trobats en establiments de la ciutat amb un de penjat al bar La Tortuga, al carrer de les Barreres. Si el soroll a la sortida dels establiments de restauració sempre ha estat un problema per als que hi viuen a prop i un neguit per a alguns propietaris obligats moralment a emmarcar el lema: “Respecteu el descans dels veïns”, des que no s’hi pot fumar el xivarri s’ha multiplicat exponencialment. Sobretot, si els que surten del bar estan més alegres que quan hi han entrat i surten un moment a fer un cigarret. Per aquest motiu, com veieu a la imatge adjunta, a La Tortuga han optat per advertir subtilment als clients que fumar (al carrer) no és pas incompatible amb guardar silenci.
Sant Pius Cisa
El mes passat, el protagonista de la secció Qui no coneix... era Pius X Cisa, que deu el seu nom de pila al sant pare canonitzat per l’Església el segle passat. Doncs bé, com ell mateix explica, si es busquen a internet imatges del sant poden aparèixer fotos del nostre protagonista! Aquí en teniu la mostra: la foto no és del sant pare sinó del Pius que coneixem els manresans. El Google ja va bé, ja, però encara no sap discernir entre celebritats i ciutadans de peu, encara que duguin noms il·lustres.
Banc al cementiri
Sense deixar estar l’apartat religiós i canònic, un amable lector m’ha fet arribar una fotografia on es veu un banc ubicat a l’entrada del cementiri municipal de Manresa, a la zona del Congost. La posició és tota una premonició... Convida al descans. Etern?
Pàrquing singular
Després de molts estira-i-arronsa amb veïns i botiguers, l’Ajuntament ha habilitat diverses places d’aparcament en zona blava al carrer de la Dama. Els vehicles hi accedeixen per aquest vial, però, com es veu a la fotografia, hi ha un vehicle aparcat davant d’una porta de garatge que dóna al carrer de Llussà. O el propietari és un espavilat que aprofita el racó que no està pintat o, en cas contrari, surt i entra apujant i abaixant la persiana. Un fet que, reconeguem-ho, és per llogar-hi cadires.
