Et porto al cor, però...

L'editorial del mes d'abril

per El Pou, 8 d'abril de 2016 a les 09:57 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 d'abril de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
 



Brillant presentació de la campanya d’enfortiment de l’autoestima manresana al Conservatori en una vetllada en què molta gent es va quedar al carrer. De fet, l’acte s’havia de fer a l’aire lliure, però, com si es comencés a desafiar el lema de la campanya Et porto al cor, el mal temps ja va jugar una mala passada. Malgrat tot, èxit total. El brillant vídeo resultant, que es va estrenar el dia en qüestió, és obra de Roger Farré i mostra una ciutat atractiva i plena de colors, en contraposició a la grisor que ressalten els rondinaires castigadors, sempre mancats del necessari orgull manresà que ara vol inculcar l’alcaldia i el comissionat per al Centre Històric. La cançó que acompanya el muntatge, efectiva i emotiva. Fins aquí, tot correcte. Però... sempre hi ha un però en la nostra Manresa caïnita. Massa bé que anàvem. La campanya prèvia a la presentació va ser allò que els experts en xarxa i màrqueting modern anomenen un viral a través de les xarxes. Diversos personatges i gent de la ciutat feien una percussió davant de càmera a ritme del batec d’un cor en un compte enrere fins al dia de la presentació.

Ara bé, qui va fer el càsting? Doncs no ho sabem ben bé, però queda clar que al líder municipal del PSC, Felip González, no li va agradar gens. Tots el que hi apareixien, segons ell, eren independentistes o coses pitjors. En honor a la veritat, hem de dir que s’hi reflecteix certa endogàmia en el sector comunicatiu. Però, no passa res, oi? El paper de la majoria de les persones (excepte els polítics que hi sortien, que sí que només eren dels partits de govern) era merament instrumental, representatiu de certs sectors ciutadans... O no? De tot en fem política? Sigui com sigui, després de la presentació sorgeixen dues preguntes. Primera: Al final això haurà estat un pim, pam pum i la campanya, sempre de recursos limitadets, quedarà en l’àmbit idiosincràtic? I segona: això del cor de Catalunya, encara que ho hàgim reenfocat cap a un tema més emotiu i espiritual, voleu dir que no és una mica caspós? Ven de veritat? El temps ens ho dirà.



Participació