Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de juny de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
TEATRE.- L'actor
David Bagés, un dels rostres més coneguts de la petita pantalla del nostre país, va ser fa uns dies a Manresa per presentar l'obra 'La nostra classe' en la qual es tracten temes com ara la culpa o les enemistats entre amics i coneguts. Aprofitant el seu pas per la ciutat, vam voler parlar amb ell sobre la seva carrera i sobre el Batlló, el personatge que actualment interpreta a la sèrie de TV3, 'La Riera'.
Què és, per vostè, un “bon actor”?
Sempre reivindico que l’actor sempre ha de ser, a part d’actuar i formar part d’un espectacle, un creador. Un actor ha d’opinar amb els seus personatges i, el que és més important, és dir-ho de veritat. Tot el que dius, cada paraula, cada article, cada adjectiu, ha de ser realment de veritat i no has de dir perquè ho posa al text, sinó perquè realment ho sents. Des del moment en què Stalisnavski va escriure els seus mètodes d’interpretació, tot el món occidental l’ha anat seguint. El més bàsic és dir les coses i dir-les de veritat. La dificultat de tot actor no és saber-se el text de memoria, sinó interpretar-lo.
Recorda quin va ser el seu primer paper?
El meu primer paper com a teatre professional el recordo perfectament: va ser “Tirat de la moto”, un musical al teatre Locàs, que dirigia la Teresa Vilardell, i on hi havia actors com el Marc Martínez, l’Eduard Fernández i Marta Peréz. Tots ells són gent amb la qual, posteriorment, ens hem anat veiem i hem anat fent coses junts.
S’ha sentit mai identificat amb algun dels personatges que ha interpretat?
Identificat en la manera de ser, no. Però, el que sí és cert és que tots els personatges surten de mi, de les meves vivències. D’alguna manera és paradoxal: no n’hi ha cap personatge que s’assembli a mi, però tots surten de mi, tots tenen coses meves.
L'actor a una escena de "Conte d'hivern" Foto: Clip de Teatre
Què prefereix, comèdia o drama?
M’és bastant indiferent. Mentre l’obra sigui bona, estigui ben dirigida i, sobretot, transmeti coses al públic. També m’agrada el teatre d’entreniment, m’agrada fer-lo, com també m’agrada la televisió i el cinema d’entreteniment. Però, el que més m’agrada és que l’obra sigui bona. A vegades, la comèdia és desagraïda perquè necessites la resposta del públic, els riures, i quan no riuen és molt desagradable. En canvi, amb el drama no ho notes tant des del escenari, és a dir, l’únic que notes és que si es mouen molt de la cadira és que hi ha alguna cosa que no funciona. Però, realment, tant me fa, la qüestió és dir coses. De totes maneres, el que realment m’agrada és el teatre intel•ligent, que és atractiu en aquest sentit.
Té algun referent teatral?
Els meus principals referents, d’aquí al país, podrien ser, entre molts altres, Francesc Orella o Ramon Madaula, gent que m’interessa veure treballar, i també gent jove. Les referències poden ser moltes i variades, depèn de la circumstància. Com a directors, diria en Ramon Simó. Sempre gent amb una certa trajectòria professional.
També l’hem vist treballar en el cinema. On se sent més còmode, al teatre o al cinema?
A mi m’agrada tant la televisió com el cinema i el teatre. Si el projecte és bo tot és interessant de treballar-hi. Penso que el que més et fa evolucionar com actor i com a persona és el teatre, ja que és on hi ha un treball més intens, més profund i que no deixa res fora de lloc. La televisió, és més trepidant, més ràpida i has de fer que les coses estiguin ràpidament en el seu lloc; no tens temps per dubtar i, moltes vegades, el dubte és bo i fa que puguis escollir entre una cosa i una altra. El cinema, és totalment diferent, has de donar la veritat de 0 a 100, vull dir que, de sobte, t’estan maquillant i de cop t’has de posar en primer pla per gravar una cosa terrible, i moltes vegades és molt complicat. Tot és molt complicat, perquè en la televisió tires molt dels teus recursos, del que has après, de la teva experiència. En canvi, al teatre guanyes experiencia, guanyes recursos… Normalment, és per això, que els actors sempre preferim el teatre que no pas cinema o televisió.
Vostè va guanyar el Premi Butaca de Catalunya com a millor actor els anys 2000 i 2010. Creu premis com aquests l’han fet millorar com actor?
No. Penso que els premis no et fan millorar, simplement són un reconeixement, en aquest cas de la professió, però que moltes vegades són injustos. Hi ha molta gent que se’ls mereix. Els premis, per mi, són l’aplaudiment del públic i que la gent surti satisfeta de les funcions. Els altres premis, en els que et puguin donar una figura o una butaca, no són res. Està molt bé, i agraeixes molt tota la gent que t’ha votat, però penso que són molt injustos.
L'actor reusenc David Bagés Foto: Teatre Romea L'actor reusenc David Bagés Foto: Teatre Romea
Actualment, el veiem treballar a 'La Riera', èxit que l’ha fet donar més a conèixer en aquests últims anys. Com definiria el Batlló com a persona?
Crec que el Batlló té un punt molt humà. És un home de negoci sense escrúpols, fet molt comú entre la gent de negocis que mou molts diners, i crec que aquesta part de negocis il•legals, els quals li serveixen per fer-se valdre, guanyar poder és la part més fosca que té. Però, d’altra banda crec que té una sensibilitat emocional que el fan molt humà. Tot i això, he intentat agafar-me’l des d’aquest cantó i m’agrada molt com a tal. D’altra banda, també crec que amb els guionistes ens hem anat entenent molt, han anat humanitzant el personatge.
Creu que el paper que interpreta a 'La Riera' és tristament el que és la societat actual?
Absolutament. I fins i tot n’hi ha de molt pitjors. Penso que el Batlló fa riure comparat amb el que hi ha pel món. I al nostre país igual, hi ha molta gent sense escrúpols, sobretot ara en aquests moments de crisi.
De les sèries que ha fet, n’hi ha alguna de la que en tingui un record especial?
De totes en tinc un bon record, però potser diria alguna de les que he fet més llargues, com ara 'Temps de Silenci'. Aquesta era una sèrie en la que ens estimàvem molt. No disposàvem de molts recursos ni de molt pressupost, però la resposta de la gent va ser molt positiva. També me’n recordo molt de 'Nissaga de Poder' per la popularitat i l’intriga de la gent sobre tot el que passava. Podríem dir que és una mica el que està passant ara amb 'La Riera'.
Pel que fa a l’obra 'La nostra classe'. Li ha agradat fer aquest paper?
Sí, és una obra fantàstica. És un paper que, realment, és difícil d’humanitzar, però ho intento i crec que ho aconsegueixo. No el justifico, però crec que ell si que es justifica. Jo, com a David, no el justifico però el comprenc, tot i que és un personatge terrible. El meu 'objectiu' és intentar mostrar a la gent que aquest personatge ho podem ser tots d’alguna manera, ja que la mateixa situació fa que ell decideixi tirar per aquell camí i no per l’altre. Però, també s’ha de dir que per decidir aquell camí s’ha de tenir un caràcter especial. Una cosa és clara, d’herois no n’hi han gaires, perquè en el moment en què una persona li va la pell en la situació el que intenta fer es salvar-se.
