El pont té nou arcs, el central apuntat i els laterals rodons, i fa 130 m de llarg. La construcció és de pedra i, per augmentar la resistència a les crescudes, té alguns pilars reforçats per la banda d'aigües amunt per talla aigües triangulars i també té obertures en forma de finestra sobre els pilars del costat manresà del pont. Per la banda d’aigües avall, els dos pilars de l'arc central són de forma arrodonida i formen refugis rodons a nivell de la via.
Històricament, el pont formava part del camí ral de Manresa a Barcelona. Va substituir una antiga palanca de fusta que hi havia una mica més amunt. Es va finançar de la mateixa manera que el pont Vell i és de la mateixa època (l'any 1313 ja existia). Al segle XIV una riuada el va afectar i es va haver de refer parcialment amb arcs apuntats. La gran riuada de 1617 es va endur els tres arcs centrals, que els manresans van reconstruir fins al 1623 i s'hi van posar escuts de la ciutat que encara es poden veure. Un dels arcs deixa pas al canal de la fàbrica Jover i Regordosa del Pont de Vilomara. Forma part del sistema de ponts de què es va dotar la Manresa medieval al costat del Vell, el Nou i el de Cabrianes, que van convertir la ciutat en el nus de comunicacions del centre de Catalunya.
El catàleg li dóna una protecció integral i proposa que es declari Bé Cultural d’Interès Nacional perquè es tracta d'un bé singular, de gran valor arquitectònic, històric i artístic que s’ha de mantenir íntegrament, amb respecte per les seves característiques i pels elements que el componen.
PER SABER-NE MÉS:
SITJES I MOLINS, Xavier (1988), Els ponts medievals del Bages, Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa.
