“Sempre reivindiquem que som una estructura d’estat a l’ombra: L’actual sistema públic està col·lapsat i si no hi fóssim estaria destrossat”

ENTREVISTA.  Subdirector de Mútua Manresana, com a grup Mutuacat han creat diverses empreses. Ell és president de la Residència Relat, d’Avinyó; gerent de Presaba, dedicada a la Prevenció de Riscos Laborals; impulsor de l’Institut Mèdic per la Imatge, a la Clínica de Sant Josep; de la corredoria d’assegurances Ara Mútua i del Centre Mèdic Salut Solucions. Des de fa dos mesos és president de Pimec Joves a la Catalunya Central. Va jugar a la Divisió d’Honor amb el Barça de beisbol i va ser monitor de beisbol femení. Forma part del Consell Escolar de l’AMPA del CEIP Montserrat, de Sant Salvador de Guardiola. Participa als Pastorets, on fa de Jeremies, i també al grup de caramelles i bastoners del poble.

Què en saps del teu avi, el professor de català Josep Calmet?
Va tenir un paper cabdal en la meva infantesa, ja que la mare va morir quan tenia vuit anys. L’avi era una persona molt culta, amant de la llengua catalana, del país, del mutualisme i del món associatiu en general. Pel que m’ha dit la gent, va exercir durant molts anys de professor de català quan el nostre idioma no es podia ensenyar públicament i fins a la seva mort va fer de mestre per a la gent gran. L’anomenada popularment acadèmia Calmet estava situada al pis on ell vivia a la Buresa. Jo hi anava cada tarda després de sortir d’escola, ja que la iaia em donava berenar i després jugàvem amb la colla d’amics.

CENTRE HOSPITALARI

Les activitats del teu pare marquen definitivament la teva professió?
Sí, és clar. El meu pare va ser el fundador i director de la Mútua Manresana i del Centre Hospitalari per satisfer una de les necessitats dels diversos empresaris de l’època. El 1969 es va crear la Mútua, que provenia de la Mutua Manresana de Seguros Sociales (fundada entre d’altres pel meu avi durant, els anys 30) i també es va començar a construir el Centre Hospitalari, amb participació de Caixa de Manresa, per la unió de diversos empresaris. Quan Althaia aconsegueix unir els tres hospitalas (Sant Joan de Déu, Centre Hospitalari i Clínica de Sant Josep), nosaltres com a Mutuacat tenim patrons en la Fundació Althaia. Al seu dia, la Mútua Manresana va cedir l’hospital a la fundació. El Centre Hospitalari també havia estat com una meva segona casa. La família sempre ha tingut lligams amb el món sanitari i mutual.

Què se’n farà del Centre Hospitalari?
Em sembla que a hores d’ara no ho sap ningú. L’edifici està protegit, tot i que se’n pot canviar l’ús. S’estan explorant totes les opcions, però ara encara no se sap quina activitat s’hi portarà a terme, tot i que s’ha parlat de diverses possibilitats: hotel, residència, centre sanitari, pisos tutelats, però no es pot derruir.

MUTUACAT

Quin és l’historial de la Mútua Manresana?
La Mutua Manresana de Seguros Sociales neix el 24 de setembre de 1933, tot seguint l’esperit mutualista dels diversos gremis i confraries. L’any 1969 van sorgir la Mútua Intercomarcal, que es feia càrrec dels treballadors de les empreses, i la Mútua Manresana, que s’ocupava dels autònoms i dels empresaris. La Mútua es dedicava a les prestacions sanitàries, mitjançant el Centre Hospitalari, a la cobertura per malaltia dels empresaris i dels autònoms, a la salut per mitjà de l’assistència sanitària i els subsidis. Hem potenciat aquestes branques i ara tenim en format de producte una secció d’enterraments com les associacions de veïns, però diferenciats de l’empresa mercantil, ja que el nom de mútua s’ha pervertit molt. També atorguem indemnitzacions en cas de mort o invalidesa. I ara el ventall és molt ampli.

Encara existeix la Mútua Manresana?
Sí encara continua activa. No desapareix ni de la realitat ni dels estatuts i som els mateixos de sempre. Evolucionem per créixer en el territori català. El que passa que ara ens interessa més promocionar la marca comercial Mutuacat per aglutinar més territori. És a dir, el nostre objectiu és situar-nos a tot Catalunya. En aquests moments som físicament a Vic, Girona i Barcelona. Posem molt èmfasi a comunicar els nostres valors. Pel que fa a infraestructures, el nou local de Manresa, és a dir, Mutuacat, té només 6 anys i ocupa l’antic aparcament del Centre Hospitalari, propietat de Mútua Manresana.

Com esteu estructurats organitzativament?
En una assemblea general, que determina una junta directiva que presideix Mercè Piñot i una direcció general a càrrec del meu germà Ricard, en què jo faig de subdirector. A més de l’equip directiu i del comitè de direcció hi ha diverses àrees: economia i finances, sinistres o serveis, TIC o sistemes d’informació i màrqueting i comercial. Cada empresa del grup té el seu òrgan de govern, amb un consell d’administració, on sempre hi ha representants de Mutuacat.

SENSE ÀNIM DE LUCRE

A quin públic us dirigiu?
A les famílies, a les persones, als autònoms i a les empreses, en aquest cas amb conveni d’accidents i de servei a les empreses. Som la primera mutualitat a Catalunya amb servei de prevenció de riscos laborals.

Una cosa són les mútues de previsió social sense ànim de lucre i una altra ben diferent són les companyies asseguradores, que guanyen cents de milions d’euros

Manresa quedava massa petita per a l’entitat?
No. Ja fa 30 anys que estem en diversos llocs del territori català. Mutuacat és una marca global per definir millor els nostres objectius i els tres valors característics de les veritables mútues del nostre país: compromís amb la societat, la solidaritat i el catalanisme.

Per què s’ha modernitzat Mutuacat?
L’entitat ha d’evolucionar per respondre al servei del país. Es tracta d’assegurar el màxim de persones de la Catalunya Central i de tot Catalunya. L’esperit des que va néixer ha estat en constant evolució, hem observat sempre quins serveis necessiten els nostres mutualistes, en funció de la demanda i de les necessitats de la gent. Fem accions per revertir la confiança en els nostres mutualistes, amb una sensibilitat diferent, ja que no tenim accionistes darrere que esperin cap dividend.

Així, no totes els mútues són iguals?
No. Si parlem, per exemple, de la mútua Adeslas i ens referim a una assegurança de salut, o Sanitas (del Regne Unit) o Mutua Madrilenya, ens equivoquem, perquè es tracta d’unes companyies mercantils que tenen els seus accionistes que n’esperen un benefici, ja que el seu objectiu és guanyar diners. Una cosa són les mútues de previsió social sense ànim de lucre i una altra ben diferent són les companyies asseguradores, que guanyen cents de milions d’euros i no tenen cap problema a fer ús dels treballadors perquè encara volen guanyar més.

Tot i així, teniu el vostre grup d’empreses?
Sí, però amb la mateixa filosofia de servei a la societat. Com a grup Mutuacat hem creat diverses empreses. Així, per exemple, la Residència Relat, d’Avinyó, de la qual sóc president; Presaba, dedicada a la Prevenció de Riscos Laborals, on faig de gerent. I també hem impulsat l’Institut Mèdic per la Imatge, a la Clínica de Sant Josep; la corredoria d’assegurances Ara Mútua i el Centre Mèdic Salut Solucions. En total, aquest grup d’empreses està format per 110 treballadors.

A Catalunya conviu bé el sistema públic amb el privat, oi?
Sí. A Catalunya històricament hi ha hagut els dos models: el públic i el privat, que han funcionat prou bé. Actualment, hi ha al país al voltant de dos milions de persones assegurades en mutualitats. Nosaltres sempre reivindiquem que som una estructura d’estat a l’ombra perquè si l’actual sistema públic ja està col·lapsat, si no hi fóssim i els nosaltres associats haguessin de passar al sistema públic, el destrossaríem del tot, perquè no podria absorbir tot el volum de feina. Hi ha força gent que fan un esforç per estar doblement assegurats i ningú no els hi reconeix. Nosaltres continuarem lluitant perquè el mutualisme, que és bicentenari, continuï vigent.

El vostre principal referent és la Catalunya Central?
De sempre és més de país que no pas només del centre de Catalunya i ara amb Mutuacat repeteixo que apostem per tot el territori català en el seu conjunt, alhora que ens sentim molt a prop de les accions solidàries que es poden fer des de Manresa. Som precursors en els ajuts a la iniciativa social. Hem atorgat premis de 3.000 euros en valors com la solidaritat, la salut i l’esport, destinats a associacions i entitats petites. Hem finançat molts projectes de petites associacions fins fa un parell d’anys en què la crisi també ens va afectar, però tenim ganes de tornar-hi. No cal dir que des de fa dotze anys col·laborem en la Marató de TV3.

Tot i que falten recursos, curiosament, Catalunya és capdavantera en investigació. L’any que la Marató va tenir una seu al Kursaal, per a mi atendre el telèfon, va ser una experiència de vida molt maca.

MARATÓ

D’on sorgeix la idea de mobilitzar-vos per la Marató de TV3?
Arran d’un dinar amb el meu germà Ricard vam veure la necessitat de crear la Plataforma Manresa Mobilitza’t per la Marató. L’entitat vetlla per la salut i per tant calia fer un pas més enllà com és la coordinació de la plataforma per unir esforços per tal de recaptar el màxim de diners i de gent. Vam començar a trucar portes com la del Club Atlètic, que cada any organitza una cursa per la Marató, i també amb l’Associació contra el Càncer. Amb esforç han crescut les infraestructures i hem coordinat la societat civil, cosa que significa deixar-hi hores, però entenc que és millor involucrar la societat i fer accions per recaptar diners, que no pas donar-los directament. Aquesta iniciativa innovadora ha aconseguit que durant molts anys hàgim estat els qui hem recaptat més diners de tot Catalunya. Fins a l’any passat i en total, hem assolit més de 300.000 euros per a la Marató. S’ha mobilitzat més de 100.000 persones i estem orgullosos perquè s’han assolit moltes petites aportacions. Enguany, 60 entitats, associacions i empreses s’han sumat a la plataforma. Fins i tot, hem tingut problemes logístics a la sala de reunions, que ha quedat petita. El més important d’aquesta fundació de la Marató és la solidaritat.

Quina ha estat l’evolució de la recapta de diners?
Està en funció de la malaltia que tracta la Marató. En una edició podem assolir 36.000 euros, però en una altra poden ser 20.000. Penso que la recaptació està en consonància amb els temes que proposa la pròpia marató.

Personalment, què en penses, de la Marató de TV3?
És una de les que recapta més diners de tot Europa i demostrem que som diferents com a societat. És l’acte solidari per excel·lència de Catalunya, i ningú no dubta del seu treball. Està molt ben gestionada, amb auditories, màxima transparència, i obté uns grans resultats, que s’adrecen al món de la investigació, on sabem que s’obtindran resultats a llarg termini. És una conjunció de petites aportacions que contribueixen al benestar de les persones. Tot i que falten recursos, curiosament, Catalunya és capdavantera en investigació. L’any que la Marató va tenir una seu al Kursaal, per a mi atendre el telèfon, va ser una experiència de vida molt maca.





PIMEC

Què és la Pimec?
És la principal patronal de Catalunya, ja que representa el 99% de les empreses treballadores, és a dir, del teixit empresarial català. Abraça des de la micro, la petita i la mitjana empresa. Defensa els seus interessos en totes les taules de l’administració. L’altra gran patronal és Foment, que representa les grans empreses del país. La microempresa és un taller, amb molt pocs treballadors, i a partir dels 250 parlaríem d’una gran empresa.

Com es finança la Pimec?
Rep les quotes dels socis i dels serveis que presta com a patronal de formació, de consultoria, d’assessorament, etc. Es tracta d’una entitat solvent, amb els números auditats, clars i nets.

Quines són les principals activitats?
Formació, consultoria i assessorament. La formació fa programes específics d’internacionalització, en el tema de l’energia o del comerç, per als diversos subsectors, amb comissions pròpies. És un entramat molt gran, amb 130 treballadors. Es poden fer cursos d’habilitats directives, d’anglès o finances, comerç internacional... Consultoria sobre negocis, emprenedoria, i serveis amplis com ara energia, telefonia fins un pla de negocis personalitzat. I l’Assessorament, pel que fa al finançament, la internacionalització per a les empreses que vulguin exportar i tinguin dificultats per fer-ho, i les diverses necessitats empresarials.

PIMEC JOVES

Quin són els objectius de les Pimec Joves?
És un club dins la Pimec que abraça els menors de 41 anys. Els nous emprenedors joves es poden sentir més còmodes parlant amb empresaris o emprenedors de la mateixa edat, amb un tarannà semblant i amb la mateixa manera d’entendre l’empresa. Pretenem que directius i empresaris de la mateixa edat facin com una xarxa que serveixi per fer un teixit empresarial que posi en coneixement les empreses del territori. És el que es coneix com a Networking, és a dir el conèixer-nos els uns amb els altres, per veure en què podem col·laborar.

Què és el Catemprèn?
És un pla de comunicació que pretén introduir el català a l’empresa en tots els àmbits comunicatius. És un servei enfocat a l’empresa, amb una dedicació especial a l’assessorament en la llengua catalana.

Per què la Pimec s’ha posicionat a favor del procés de sobirania?
Entenc que s’ha mullat a favor del dret a decidir i a defensar el que surti de les resolucions del Parlament de Catalunya.

Què és el Manifest del Far?
Una trobada de mutualistes que va tenir lloc el 8 de maig del 2014, que van aprovar l’anomenat Manifest del Far de Sant Sebastià. El 3 de setembre del 2015 se’n va fer la presentació pública a la Pedrera. Pimec dóna suport incondicional al procés, que té un ampli suport al Parlament i està avalat per una majoria dels diputats, que ha de permetre als ciutadans de Catalunya expressar lliurement la seva voluntat sobre el futur del país. Es compromet a respectar la decisió definitiva que prengui el poble de Catalunya i a fer-li costat, sigui quina sigui.

Què demaneu al govern de la Generalitat?
Un veritable reconeixement d’aquest teixit empresarial. Fins fa pocs mesos i després d’anys de negociació, on Foment tenia el 75% d’aquest teixit i la Pimec només el 25%, ara després d’una lluita aferrissada hem aconseguit que la relació sigui 50 a 50 per cent. També fa només uns mesos, la Pimec joves vam presentar a l’anterior president de la Generalitat, Artur Mas, un llibre blanc, que era com una guia per veure què s’havia de millorar per tal de promoure joves empresaris. Remarcàvem la simplificació de la burocràcia, un més fàcil accés al finançament, que arribés també als nous emprenedors, l’apropament de la formació al món empresarial, una fiscalitat adequada, els ajuts a la internacionalització i una simplificació administrativa, la lluita contra la morositat, que arriba a ser de més de 300 dies per part de les grans empreses que acaben subcontractant petites i mitjanes empreses que no poden sobreviure per l’ofegament a què les sotmeten les grans... Fins ara, la Pimec ha impulsat la llei de morositat, que ha assolit que el pagament de les administracions sigui de 30 a 60 dies. Fer esperar més porta a l’ofegament econòmic de les empreses, i no precisament per una mala gestió. Per tant, ara el que ens cal és un règim sancionador d’aquestes conductes.

SEGONES OPORTUNITATS

Què en penses de la Llei de segona oportunitat?
És molt necessària, perquè el fracàs està estigmatitzat i mal vist en la nostra societat, mentre que en d’altres cultures és tot al contrari. En lloc de considerar l’equivocació com un fet greu, nosaltres ens posicionem com a facilitadors d’ajuts, per tal de col·laborar amb les administracions per dur a terme unes determinades accions en benefici de les empreses. Hi ha gent que ha fracassat de bona fe, sense fer malament les coses, a qui s’ha induït a fer un concurs de creditors, tot i haver assumit una responsabilitat i haver intentat crear llocs de treball, i ara hauran de conviure de per vida amb la llosa del que puguin deure a Hisenda i la Seguretat Social i seran pagadors per sempre. No sembla prou just.

Què és la fundació i per a què serveix?
Hi acabo d’aterrar. Però, els programes que conec entenc que serveixen per ajudar els empresaris o emprenedors que han hagut de tancar el negoci. Cal donar-los suport a tots els nivells, fins i tot el psicològic si els convé, perquè puguin remuntar la seva vida. En aquest sentit em sembla interessant esmentar El corredor, un curtmetratge que ha estat guardonat en diversos certàmens. Es centra en les segones oportunitats i analitza el que significa, per a un empresari, arruïnar-se. Arran de la crisi, s’ha produït una gran destrucció de llocs de treball i d’empreses, de tal manera que la fundació està treballant ara per ajudar les persones afectades per tal que puguin remuntar. Sobretot en aquells casos en què gent que no té una formació prou adequada i s’atreveix a tirar endavant un negoci sense tenir en compte determinats factors de risc. Des de Pimec sempre els intentem ajudar basant-nos en els coneixements que nosaltres tenim. Per tant, donem suport a les segones oportunitats a base de guiar les persones que tiren endavant nous negocis.

Quin pes específic té Manresa dins la Pimec?
Està molt ben considerada, sobretot per la feina que ha anat duent a terme en aquests darrers anys. Aquest passat 2015, Manresa va ser nomenada la millor seu de Pimec, que abraça molt territori, concretament el corresponent a la Catalunya Central: Osona, Berguedà, Anoia, Bages i Moianès. Hi ha molt teixit empresarial que està centralitzat a Manresa. Tant el president, Esteve Pintó, com la secretària territorial, Montse Ficapal, i jo, mateix tenim el repte de fer actes arreu per tal de créixer en socis i serveis.



Sergi Macià Calmet neix a Manresa el 23 de novembre de 1977. Fill d’Antoni, que passa de camioner a directiu empresarial --del Centre Hospitalari i de la Mútua Manresana-- i Maria Àngels, mestressa de casa que va morir jove, als 51 anys. És el més petit de sis germans. El porten a la llar d’infants de la Parada i després comença els estudis a la Joviat de Sant Joan de Vilatorrada, fins que passa a la Badia Solé, on cursa fins a primer de BUP. D’aquí va a l’institut Lluís de Peguera fins al COU. Comença estudis de Sociologia, que no acaba, per la UNED, i estudia de nit Relacions Laborals a la Universitat de Cervera, ara ja tancada. Treballa des dels 14 anys, sobretot als estius i caps de setmana. Als 18, entra al Centre Hospitalari, on fa tasques d’arxiu i manteniment. El 1997 entra a treballar a la Mútua Manresana, que estava annexada al Centre Hospitalari, on fa feines d’arxiu i endreça en general, així com tasques administratives i d’atenció al públic, mentre el seu pare n’era el director, tot i que es jubila el mateix 1997. Aleshores el seu germà, Ricard Macià, passa a ser-ne el nou director. Ell prioritza la feina, ajuda a tirar endavant la mutualitat i va adquirint responsabilitats, primer en el camp informàtic i després al departament de sinistres o serveis d’atenció als mutualistes. Quan es produeix un creixement important de la Mútua, li proposen ocupar el càrrec de subdirector de l’entitat. I quan el grup Mutuacat crea noves empreses, basades en l’emprenedoria, assumeix noves responsabilitats. Per exemple, és president de la Residència Relat, d’Avinyó, gerent de Presaba, entitat de prevenció de riscos laborals, alhora que ajuda a impulsar la corredoria d’assegurances, Ara Mútua, a mitjans de l’any passat, l’Institut Mèdic per la Imatge, a la Clínica Sant Josep, i el Centre Mèdic Salut Solucions, al carrer de Sant Josep, on abans hi havia hagut Salut7, com a centre de referència per als seus mutualistes. Des de fa gairebé un any forma part de la junta de Pimec Joves i des de fa dos mesos és president de l’entitat a la Catalunya Central.

També és un apassionat del motor i el seu somni seria córrer algun dia el Dakar. Motard, especialitzat en enduro i trial, “a la Catalunya Central hi ha campions del món en totes les especialitats”, cosa que no l’impedeix ser amant de la natura. Va ser objector de consciència i va fer de monitor de beisbol, ja que arran d’una estada d’un mes als Estats Units s’hi va posar en contacte. Va estar un any i mig jugant a la secció de beisbol del Futbol Club Barcelona. Després va ser monitor de beisbol femení. Havia jugat amb Els Pirates --actuals Dracs--, on li van donar el premi al jugador més valuós, en un torneig de la selecció catalana. Casat amb Montse Merly, és pare de tres criatures i viuen al poble de Sant Salvador de Guardiola. Forma part del Consell Escolar de l’AMPA del CEIP Montserrat. Amb el grup o la colla dels quintos, participa en els Pastorets on fa el paper de Jeremies, i també a les caramelles i els bastoners com un repte personal, on també intervenen els timbalers de Xàldiga.