Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de març de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Feminisme o feminitat?
Començo l’espolsada mensual amb un d’aquelles reflexos de la cultura popular que, com si es tractés del costumari de Joan Amades, revela idees i veritats com temples encara que sigui a costa d’anar embrutant parets arreu. Com dirien en un tràiler cinematogràfic, de les creadores de: “No volem Barbies, volem Barriguitas”, “traieu els rosaris dels nostres ovaris” o, fins i tot “nosaltres parim, nosaltres decidim” arriba, al carrer del Pedregar, aquest com en castellà: “¡¡¡Chica, espabila!!! El cerebro no se depila”. En una primera interpretació, servidor suposa que la reivindicació insta les noies massa preocupades per la
façana a desenvolupar l’intel·lecte o, dit d’una altra manera, alguna cosa més que la seva feminitat i capacitat per atraure mascles (dits) alfa. No podria estar-hi més d’acord.
Pintada inacabada
Continuo amb les pintades. Aquest cas una que podeu contemplar al mur exterior de l'escola Ítaca, al capdamunt de la carretera del Pont de Vilomara. El text és d'aquells que els manuals d'història atribueixen sovint a la nostra Guerra del Francès Se suposa, però, que els autors volien immortalitzar-la a favor d'una causa més contemporània. El cas és que mai no arribarem a saber quina: no ho van ni acabar d'intentar! (i, d'això, ja en fa alguns mesos). Només hi ha una cosa pitjor que embrutar les parets perquè sí, i és embrutar-les amb missatges pendents de conclusió. Bruts, i, alhora, carallots.
Carregar el mòbil
I és que de carallots en corren per tot arreu. Sembla que cada dia més. La vigília de la Festa Major d’Hivern manresana, Òmnium Bages va coordinar l’Encesa de la Nova Llum, que aquest any va dedicar a Muriel Casals, traspassada pocs dies abans, amb la projecció d’imatges de l’expresidenta de l’entitat i diputada al Parlament a la paret lateral del teatre Conservatori. Sobtadament, la projecció es va interrompre. Els organitzadors, preocupats, van dirigir-se a l’endoll de l’aparell per veure què havia passat. La qüestió és que un jove havia desconnectat el projector per... carregar-hi el mòbil. Inaudit, però cert. Sembla que ho va trobar la mar de natural!
‘Correduria de segurus’
Durant uns quants dies del mes de febrer, el diari
Regió7 va estar publicant un anunci de feina que cercava, com podem veure a les imatges, una persona per la departament de Sinistres. El cas és que l’anunci cridava força l’atenció per dos aspectes. Primer, perquè apareixia entre les pàgines d’informació amb la intenció de separar-lo dels anuncis per paraules i fer-lo més visible i la segon, perquè l’oferidor de feina era una
correduria d’assegurances (ja hi podien haver posat
segurus per continuar amb la línia de barbarisme d’aquells d’abans). Després d’un parell o tres de dies reproduint el nyap lingüístic, algú se’n devia adonar i, com també podeu veure a la foto, es va esmenar l’errada. Encara bo. Rectificar és tan de savi com tenir contractada una assegurança per a la llar en cas de sinistre.
Absència justificada
Ho va dir Andy Warhol i continua sent totalment cert i paradigmàtic. Hi ha gent que pagaria per un minut de glòria a la televisió. El programa de TV3 Divendres va ser a Manresa per segona vegada la tercera setmana de febrer. Aquest cop, el programa va fer les connexions entre la plaça de Crist Rei i el pati del teatre Kursaal, on centenars de ciutadans i badocs en general es van atansar a treure el nas i veure si podien sortir un moment per la tele. La imatge que reproduïm, la va fer un lector que sabia que la gent de La Casa del Bacallà del carrer de Sant Miquel, no pas per pròpia iniciativa, havien estat convocats per Espartac Peran i companyia per aparèixer al programa com un dels comerços més tradicionals de la ciutat. En aquest cas, doncs, lluny de megalomanies i ganes de figurar, l’absència de les bacallaneres aquella tarda era del tot justificada: pel nostre comerç tradicional i per Manresa!