«Els recursos de la Torre Lluvià s'haurien d'haver destinat a despesa social»

ENTREVISTA. El president del grup d'ERC a l'Ajuntament, el doctor Pere Culell, ja du a les seves espatlles gairebé un any de rodatge polític. Amb Culell parlem de l'adaptació d'ERC al rol d'oposició després de 16 anys de govern tripartit.

El cirurgià Pere Culell, vist per Pau Gros

Amb Pere Culell (vegeu-ne el retrat que en fan els seus contricants polítics) parlem del tarannà d'ERC a l'oposició després de 16 anys al govern, d'inversions pressupostàries, del crèdit a proveïdors, de l'oportunitat de la compra de la Torre Lluvià i del futur de la mobilitat a Manresa.

EN PRIMERA PERSONA

Sóc un manresà, vaig néixer al 55, sóc cirurgià, coordino la Unitat de Mama d’Althaia i també el programa de detecció precoç del càncer de mama al Bages, Solsonès i Berguedà. Sempre m’ha agradat la política. M’hi vaig començar a ficar a les eleccions del 2007, que hi anava d’independent. Si aquests moments haguessis sigut més calmats, potser no m’hauria entusiasmat. Sóc regidor de Manresa i secretari nacional de Política Social i Ciutadania d’ERC. I sóc casteller, de fa poquet! He estat casat. Ara no tinc parella. No hi crec. Les relacions estan més enllà d’una parella estable.

La seu d’Esquerra a Manresa és a tocar de l’Ajuntament. Sembla que fa visual el tarannà de govern que té el partit a la ciutat. Ara toca una legislatura a l’oposició, a les trinxeres. Ho necessitava ERC?

No sé si ho necessitava. Manresa necessitava un govern que creés lideratge, un acord de ciutat per lluitar contra les dificultats econòmiques que tenim. Un govern que lluités a favor dels desvalguts, contra els problemes que fan que perilli la cohesió social. La nostra llista era molt renovada, l’única persona que havia estat al govern era Joan Vinyes. A vegades se’ns retreu [s’atura i pensa]… Bé, ho deixo aquí.

Què us retreuen?

Et comenten: “quan manaves…” no sé què. Jo ho assumeixo i em sento corresponsable del que hem fet Esquerra durant tots aquests anys. Ha fet una feina ben feta, amb errors, com tots els partits. La ciutadania va donar una àmplia majoria a Convergència i nosaltres vam aguantar. De les ciutats grans, és on hem tret els millors resultats. Ha estat pel treball, trepitjar el carrer i el coneixement dels problemes de la gent.


EL LLIBRE PREFERIT


  Títol:  The Present

  Autor: Spencer Johnson



Convergència va guanyar les eleccions municipals, però sense majoria absoluta. L’executiva local d’ERC va decidir romandre a l’oposició. A vostè li hauria agradat entrar al govern?

Tant l’executiva d’ERC com de CiU van arribar a la conclusió que, amb els resultats que hi havia, una governança amb 11 regidors era fàcil per desenvolupar les polítiques. Només que hi hagi, cada vegada, un grup que s’hi abstingui, sempre tiren endavant tot el que faci falta. Si pels números hagués fet falta, ens hauríem hagut d’asseure i fer un programa compartit pels dos. Governar per governar o estar al govern per res més no té cap sentit. Quan dos partits es necessiten per fer govern és positiu perquè suma, ningú té la veritat. De fet, a Manresa hi ha la tradició de pactar les grans coses entre la majoria dels partits. Però el que li costa entendre, a la gent, són coalicions contra natura.

Però CiU i ERC no seria una coalició contra natura, no?

Encara és important reconèixer que hi ha dos eixos diferents: el nacional i el social. Em sento còmode a ERC per això. El model de societat que defensem nosaltres i el seu són diferents, encara que puguin estar d’acord en el punt de vista nacional. Vull una Catalunya independent no perquè sigui com ara, sinó per més justícia social, més oportunitats, perquè la gent tingui drets com a ciutadà. CiU no practica en aquests moments una política socialdemòcrata, sobretot al Parlament. Jordi Pujol havia estat socialdemòcrata en alguns moments, però ara són molt neoliberals. Ara es diu que potser haurem de recuperar l’impost de successions, però el 2013. Coses com aquestes són les que ens allunyen.


UN REFERENT EN LA POLÍTICA

Oriol Junqueras

"És una persona molt preparada i entregada. Podria estar vivint més bé i   amb més diners, però el seu esperit de servei el va dur a acceptar la direcció."


La minoria del govern de Valentí Junyent no li està sortint gaire cara perquè pacta amb un partit o amb l’altre. No li estan facilitant massa les coses?

Bé, en el tema de la Torre Lluvià, nosaltres ho hauríem fet d’una altra manera [ERC va votar en contra en el ple de maig a la dotació d’un fons de 800.000 euros per rehabilitzar l’edifici modernista]. Encara que hi ha possibilitats que s’aconsegueixin fons, potser hauríem apostat per les mesures urgents per evitar l’enderrocament. Vigilar que no es deteriorés i dedicar més diners a temes socials. El regidor [Adam] Majó deia que això és fer oposició per oposició. No votem mai amb criteris polítics, d’oposició o de politiqueig.

Vau dir que faríeu una oposició lleial.

Lleial als manresans.

I al govern.

Sí. Fem oposició al govern, però intentem ser lleials a tots els manresans, no només als nostres votants. El que sí que facilitem són situacions importants, com obtenir els crèdits [de l’Estat per pagar a proveïdors]. Si no, impossibilitaríem portar la ciutat endavant.

La rehabilitació de la Torre Lluvià servirà per consolidar el projecte de l’Anella Verda. Vosaltres que defensàveu en el vostre programa electoral impulsar l’Anella, deveu estar contents que el govern faci una passa endavant.

Segur que la Torre Lluvià ha de ser un lloc de referència. El problema és la forma amb què s’ha fet. El govern s’aprofita poc de l’oposició, que la fem tots en positiu. Inclús el regidor Javaloyes [president del grup del PP] ha dit que ens diuen mitges veritats. Saps la informació per la premsa i això impossibilita una oposició més constructiva. Sabíem que la Torre Lluvià estava molt degradada i que el delegat del Col·legi d’Arquitectes al Bages-Berguedà havia comentat que la veia amb estat molt ruïnós. Algú havia comentat que els propietaris, unes immobiliàries de Barcelona, anaven laminant-la perquè s’enrunés progressivament. Vam demanar una intervenció urgent al ple que el regidor Bacardit [d’Urbanisme] va xifrar en 129.000 euros. La compra ja és superior a tot això i haurem de lluitar al màxim per aconseguir ajuts per tota la inversió que s’hi hagi de fer. En aquests moments dramàtics que hi ha tanta gent que s’ho passa fatal, que hi ha atur, que hi ha retallades en serveis mínims, has de ser molt curós en l’administració dels recursos públics i tenir unes prioritats. Preteníem que es fes l’acció mínima perquè [la Torre Lluvià] es pogués mantenir durant un temps –com es va fer amb l’edifici de la fàbrica dels Panyos. No era el moment de fer tot això tal com s’ha fet. Però és evident que estem a favor de l’Anella Verda i de la Torre Lluvià. 

Encara que la Torre Lluvià sigui obra d’un arquitecte tan nostrat i eminent com Ignasi Oms, per què s’ha de restaurar un edifici en un estat tan ruïnós?

Home, és una obra impressionant...

Potser seria més barat enderrocar-la i construir-la de nou.

L’hem de conservar com sigui, és un patrimoni bagenc important. Però preteníem que es destinessis els diners a temes més peremptoris, de caire social. És un exemple clar del que ens diferencia de Convergència.

Culell i ERC tenen la vista posada a retornar al cap i casal. Foto: Ramon Aran

Esteu a favor que els pressupostos d’enguany només dediquin 300.000 euros a inversions?

La situació és la que és. Els ajuntaments estan mal finançats. Hi ha una sèrie de despeses fixes que s’han de mantenir i el que queda és el que queda. Hem tingut l’avantatge que hem pogut obtenir el crèdit per pagar la gent a qui devem diners. N’estem contents, malgrat que es controli des de Madrid i es tregui l’autonomia municipal.

I això no el preocupa gaire?

Molt i també em preocupa que els bancs aconsegueixin aquests diners a l’1% i ens els venguin al 5 i al 5,5%. És cert, però, que, des de la Diputació, la Generalitat i l’Estat, s’estan pagant deutes que teníem i això ha oxigenat les arques municipals. Tal com s’havia fet el pressupost, segons el meu punt de vista, hauria portar a un dèficit. En aquests moments, si es fa una bona gestió, es podrà acabar, almenys, amb equilibri pressupostari. Els pressupostos tenien partides d’ingressos inflades, tenien una sèrie de pressupòsits molt febles...

L’acusació de l’oposició és que el govern havia comptabilitzat com a ingrés el crèdit de l’ICO i el préstec de mandat.

Sí, hauria portat a augmentar el dèficit. Això s’ha pogut evitar.

A costa de no poder aixecar gairebé ni un carrer.

Les obres es programen a anys vista. En aquests moments s’estan desenvolupant obres que, encara que no siguin inversió municipal, per a la ciutat són molt importants. La residència del carrer de la Pau, l’ampliació de la FUB, la segona fase de l’Hospital [Sant Joan de Déu]. Són obres que no fan que Manresa estigui estancada. S’estan fent perquè es va procurar, en el seu moment, trobar-ne el finançament.


UN LLOC ON PERDRE'S

Montserrat

"Té molt de simbolisme. Crec en els llocs tel·lúrics. Llegir, meditar i carregar energia"





L’Estat demanava un pla d’ajust a deu anys vista de les finances municipals perquè l’Ajuntament pogués rebre els diners per liquidar deutes. Aquest pla preveu un creixement del 0,5% en una dècada. Aquests diners surten molt cars a Manresa.

És lògic que, com en una família que li minven els ingresso per la crisi, ho hagis de plantejar diferent i que ara no sigui el moment de parlar d’inversions, sinó de treballar amb el personal de l’Ajuntament per preparar obres de futur. Aquest pla té la importància que té... És un pressupòsit tan gran a deu anys que falla perquè no pots preveure-ho tot com serà. És un pla una mica eteri: sòlid en la seva elaboració, però amb uns pressupòsits difícils de valorar. Fer una projecció a deu anys vista només serveix per dir que aquests són els números, et dono el préstec i et controlaré. És injust que a municipis com Moià, que a 20 anys vista podrien fer un pla amb cara i ulls, no se’ls hi permeti.

Vau instar el govern a recalcular els valors del cadastre abans del 2014. En aquests moments d’ofec financer, li convé, a  l’Ajuntament, l’actualització del cadastre, que faria baixar força l’IBI perquè el preu real del sòl és més baix?

No crec que es reduís perquè l’IBI és una part molt gran dels ingressos de l’Ajuntament. Es demana l’actualització per justícia i perquè s’adapti al mercat, però hi ha una sèrie de variables que poden mantenir iguals els ingressos.

El coeficient aplicat. Però llavors la reforma del cadastre serà cosmètica.

Serà així perquè no s’hi pot renunciar. Però, a nivell de mercat, és de justícia que s’adapti al valor real.

Pere Culell flanquejat per l'ànima nacional i l'ànima social d'Esquerra. Foto: Ramon Aran

Vostè ha criticat que el govern actual no aprofita prou la feina feta pel tripartit. Un exemple d’això és l’ordenança de mobilitat que es va aprovar en un dels darrers plens de la passada legislatura. El seu company actual al consistori, Joan Vinyes, n’era el responsable com a regidor de Via Pública. Potser la forma amb què es va aprovar va fer que el govern actual no estigui disposat a assumir-la.

És un tret distintiu de CiU, tan aquí com al govern català, desaprofitar la feina feta, com si se li tragués valor. És una pèrdua enorme d’esforços. El pla de mobilitat, que es va treballar durant molt temps, va ser rebutjat per CiU acusant el govern d’electoralisme, però l’electoralisme el van fer ells no aprovant-lo perquè sabien que s’havia treballat molt. És cert que preveu unes inversions molt grans que ara són impossibles. Però no haver pres cap actitud fins ara cap a aquest tema, fa que la CUP i el PP mateix posin sobre la taula coses puntuals que són dintre del pla de mobilitat. Hem d’aconseguir que s’obri, com es va fer en sanitat, un grup de treball per parlar d’aquest tema. És important perquè si no, aniran sortint mocions sobre el pas zebra d’allà... No té sentit. Cal fer aquesta comissió per veure, del pla de mobilitat, quines previsions podem posar en marxa, què volem fer amb el carril bus, quines despeses suposa, què ens podem permetre...

Però amb tants pocs diners per invertir no es podran fer gaires illes de vianants ni carrils busos...

Si aquest pla va ser rebutjat per CiU i ara podem fer una taula on tots els grups ens posem d’acord en quin tipus de mobilitat volem, hem d’anar tirant cap a una direcció. El que no pot ser és no tenir cap direcció i fer coses puntuals que poden arribar a distorsionar.

Vostè està a favor de convertir el carrer Guimerà en una illa de vianants tal com marca el pla?

La majoria de ciutats tenen una illa de vianants potent. Si està ben dotada d’aparcament, hi ha aparcaments dissuasoris i bona connexió, afavoreix el nucli antic, el comerç. Mentre l’esperava, he vist un grup de 10 o 15 turistes que anaven despistats perquè no tenien cap informació i no sabien on adreçar-se. És bo per a la ciutat tenir un nucli antic amb prioritat per als vianants que tingui una corona d’aparcaments ben dotada al voltant. La mobilitat que volem construir, per on volem passar, ha de ser decisió dels manresans. Un dels problemes que tenim amb Convergència és que la capacitat de participació dels manresans. És un defecte que té CiU. És important escoltar i fer participar la gent.

De què han de servir les vies de participació si tenim pocs recursos?

Juntament en un temps en què hi ha poc diner per a execució, és el temps per asseure’s i rumiar. Tenim ciutadans i tècnics amb ganes. Quan hi va haver el pla Zapatero, es van poder tirar endavant els projectes que es tenien preparats. Si t’agafa en un moment donat que tens possibilitats de fer i no tens res preparat, és un problema.