Dijous, 28 de gener, festivitat de Sant Tomàs, nomenat sant patró de les universitats i dels centres d’estudi catòlics. Un bon dia, doncs, per a l’àmbit educatiu... O podria ser que no. Revisant diaris del dia em quedo encallat en els titulars de dues publicacions escrites diferents: “La crisi dispara els trastorns de conducta dels menors” i l’altre: “Més consultes per trastorns en adolescents” i subtitula, aquest, “un de cada cinc nens manifesta desordres de salut mental o conducta”. Evidentment, m`ho llegeixo i després, m’ho passo pel sedàs de la butaca d’en Voltaire.
Resulta que és la presentació d’un informe i que, ara ve el millor, és el resultat d’una enquesta feta a diferents professionals, pediatres, professors, psiquiatres i psicòlegs de la xarxa de salut mental. És bo conèixer opinions, pot ser es més agosarat extreure’n conclusions elevades a la categoria de dogma; oi més quan les maleïdes retallades posen en tensió la pràctica diària i interfereixen en la percepció del nostre entorn o de la casuística atesa (la casuística atesa és la que coneixem, la dimensió real d’un problema i la població afectada mai no es pot conèixer).
MARIA PICASSÓ
En l’informe es posa en el mateix sac una conducta inapropiada, problemes de la conducta o un trastorn de la conducta (mal definit en els manuals mèdics). Que les consultes per aquest motiu augmentin no vol dir que la resposta sigui psiquiatritzar o, potser pitjor, psicologitzar la població, i menys la població infantil. Un problema de conducta és un signe, un apunt que alguna cosa va malament, des del propi individu, la seva família, l’entorn escolar, el grup relacional o el barri o la comunitat on viu. El problema a l’hora de discriminar és quan cada professional ni es relaciona ni coneix les intervencions d’altres professionals d’un altre àmbit. Els pares tenen tot el dret a demanar ajuda, la crisi econòmica no ha fet més que posar de relleu febleses en les valors personals i familiars de les persones: No podem carregar tots els neulers en un sol sac… la crisi.
Un altre Karma repetit, l’ús de fàrmacs en els infants --no infantes-- afectats pel TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat). “Tots els nens es mediquen”. Doncs no, les xifres oficials --any 2013-- són que un 1,2% dels menors de 18 anys han seguit un tractament d’almenys tres mesos en fàrmacs. La prevalença esperada és de --xifres europees-- un 5%. El que hauria de preocupar és que en gairebé un 40% d’aquest 1,2% la recepta l’ha iniciada un professional no especialista.
Invertim en valors i en una millor comunicació interprofessional, si us plau!
