Aquesta informació es va publicar originalment el 22 d'abril de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
ENTREVISTA. La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, estrena la secció d'entrevista nacional, un espai destinat a conversar amb les personalitats més significatives d'aquest país vinculades al món de la política, ja sigui directament o des de la societat civil. Dimecres oferirem la segona i última entrega de l'entrevista a Casals.
Muriel Casals i Couturier, economista i presidenta d’Òmnium Cultural, va néixer el 1945 a la Provença, a la ciutat d’Avinyó. Filla d’una francesa i d’un català exiliat, s’ha convertit, de ben segur, en una dels grans protagonistes de l’escena política catalana després de l’èxit de convocatòria de la manifestació del 10-J del 2010. Casals, que és la primera dona que presideix Òmnium, rellevà Jordi Porta el 2010 i va seguir la línia d’apostar per una intervenció desinhibida en el rumb polític del país.
Hem elaborat un perfi més personal, del que representa Casals en el moviment de la societat civil. Si us interessa, cliqueu aquí .
Caricatura de Marc Roca
El 10 de març es va constituir l’Assemblea Nacional Catalana, amb l’objectiu d’apostar per un horitzó de fer una consulta per la independència el 2014. Com a Òmnium, estarien a favor d’aquesta consulta?
Com a Òmnium, sí, no tenim perquè estar a favor o no de la consulta. Nosaltres vam saludar amicalment la constitució oficial de l’assemblea. La nostra tasca no és tant proposar o estimular consultes, tot i que vam ser molt actius en aquestes consultes no vinculants que es van fer sobre la independència a molts llocs del país. La nostra tasca és treballar perquè el dia que es convoqui aquesta consulta es guanyi, és a dir, que la nostra feina és ampliar, estendre, aprofundir el sentiment de catalanitat entre els nostres ciutadans.
En l’entrevista que li va fer Josep Cuní a Els Matins de TV3 quatre dies abans de la manifestació del 10-J, vostè va dir que volia que la manifestació fos comparable a la de l’11 de setembre del 1977, en què es va aplanar el terreny per obtenir l’Estatut. Després de, més o menys, un any i mig, encara no s’ha aconseguit res i l’únic que rebem des de Madrid són atacs a la llengua i incompliments amb el finançament.
Té raó. Des del 10-J, continuem rebent atacs, agressions en dos aspectes que són crucials per a la nostra vida en societat, que són la llengua i l’economia. Posats a comparar, com que sóc optimista de mena –si no, no seria a Òmnium Cultural–, doncs crec que sí que s’ha aconseguit amb la manifestació del 10 de juliol del 2010. No s’ha aconseguit cap canvi espectacular pel que fa al tracte que Espanya dóna a Catalunya, però sí que hi ha un canvi, jo diria espectacular, en la consciència dels catalans. Ara ja sabem que no es tracta de demanar als espanyols que siguin plenament democràtics, plenament desenvolupats, plenament rics, plenament europeus i que ens facin un espai a dintre d’Espanya, sinó que hem de buscar una relació diferent amb Espanya.
Fins a quin punt perviu l’efecte del 10-J si els d’aquí no som capaços d’anar junts a Madrid?
Fixi’s que fa poc hi ha hagut un intent d’agressió a l’ús del català com a llengua vehicular a l’escola. Doncs hi ha hagut una reacció quasi unànime, no de tots els partits, però sí dels grans, excepte el PP i Ciudadanos. O sigui, el gruix dels partits polítics catalans han reaccionat unànimement dient que la llei d’educació catalana no es toca. Per tant, [el 10-J] sí que ha servit. Després, al Parlament de Catalunya hi ha una comissió que està treballant sobre el contingut del pacte fiscal i també d’una manera àmpliament unitària...
Però el PSC encara no s’ha sumat a les conclusions de la comissió. I és el segon partit de Catalunya.
Encara no s’hi ha sumat i és un partit molt important. O sigui, aquí hi ha una feina important, que l’ha de fer el PSC.
—I Convergència, suposo.
—Convergència, pel que fa al pacte fiscal, sembla que té clar el que proposa. Iniciativa, Esquerra Republicana i Solidaritat, també. Ara només és acceptable un pacte fiscal que impliqui que la Generalitat recapti tots els impostos. No volem millorar una mica el finançament; volem recaptar els nostres impostos. Ja discutirem, potser cedim una part enorme del que hem recaptat, però recaptem aquí. I aquí també hi ha força unitat. Falten els socialistes, que esperem que s’hi sumaran.
Muriel Casals, durant l'entrevista. Foto: PIUS X CISA
Creu que en el darrer congrés de CDC l’aprovació de promoure el debat sobre l’Estat propi s’ha quedat curta, o és assenyat el que ha fet?
És assenyat si pensem que és un partit que vol ser al centre de la política i estan reconeixent que el centre s’ha desplaçat. El centre s’ha desplaçat moltíssim i, per tant, els partits que volen ser centrats i moderats han de desplaçar-se. Però fixi’s, abans em deia que no ha canviat res. Fixi’s si ha canviat, que un partit tan moderat, tan centrat com Convergència diu: «Escolteu, això ha canviat, jo vull ser al centre, faig un pas cap al centre».
Vostès van proposar en l’acte de celebració dels 50 anys de l’entitat aconseguir el pacte fiscal i, si no s’aconseguia, promoure mesures d’objecció fiscal. En el congrés de CDC, el president Mas va plantejar que calia començar a construir una hisenda pròpia. El govern fa seguidisme d’Òmnium?
No, de cap manera. Però és tan de sentit comú que suposo que, per això, hi ha aquesta coincidència. Compte!, que a Òmnium ens agrada tenir influència política, però no som un grup polític. Nosaltres som una entitat cultural i de cap manera no volem ni podem suplir la feina dels polítics.
Però en diverses entrevistes que vostè ha concedit als mitjans ha dit que només treballar per la llengua i la cultura, ara per ara, en el context polític en què ens trobem...
És que va lligat, no?
Cal modificar el marc polític?
Cal modificar el marc polític si volem assegurar el futur de la llengua i la cultura. Si no, ja ho veiem, ens estan atacant.
Òmnium, formalment, no s’ha declarat mai una entitat obertament independentista.
No.
Tot i així, els darrers anys heu començat a exterioritzar un gir vers el sobiranisme amb el 10-J i el suport a la consulta sobre la independència de Barcelona el 10 d’abril del 2011.
Vam donar suport a la de Barcelona i a la de molts altres llocs.
En una entrevista amb Xavier Bosch al programa Àgora de TV3, poc després de ser escollida presidenta d’Òmnium, vostè deia que a dins de l’entitat hi ha moltes persones que «pensem que un futur millor és la independència». Vostè és independentista?
Jo personalment sí. Com a Òmnium, he de ser prudent perquè, com ha dit, no és una entitat independentista. Però jo, fins al 20 de març del 2010, que és quan vaig ser elegida presidenta, si m’ho preguntaven, deia que sí.
Però quan diu que Òmnium ha de treballar perquè el dia que es produeixi una consulta...
...es guanyi.
...si l’entitat, formalment, no és independentista, sí que té vocació independentista.
Sí, segur. Té raó.
I, per tant, no és fer-se trampes al solitari no declarar-se independentista si realment es treballa perquè s’aconsegueixi la independència algun dia?
No és fer trampes, és extremar la prudència verbal, que és una característica molt catalana que, a vegades, potser exagerem.
