Amb la creació del macrogovern municipal a principis d’aquest 2016, a l’oposició del Ple li queden cavalls de batalla limitats. Al marge del discurs cupaire que, per a més inri, es mig desactiva amb un correligionari de comissionat de les penúries del centre històric, partits com el PSC encapçalat pel company Felip González tenen mala peça al teler. La seva funció és ben legítima, però llançar una pedra i crear una polèmica incerta al cap de 24 hores acaben sent tot un. Per això, sembla que l’únic os difícil de rosegar per al nou regidor Marc Aloy s’ubica a la baixada dels Drets. S’ha endreçat el carrer Joc de la Pilota i, amb penes i treballs, s’ha obert la plaça de Sant Ignasi amb l’eliminació de la Sala Ciutat. Però els Drets són al mig i, de moment, la solució (de continuïtat?) no queda del tot clara.
Com tampoc no queda clar l’impacte del trànsit rodat a la zona de Sobrerroca. Si la idea és crear carrers agradables per al trànsit de persones i tan pocs cotxes circulant com sigui possible, restar a la mercè de la cançó de l’enfadós dels botiguers per mantenir places d’aparcament i cotxes a dojo quan ni els veïns poden estacionar és de jutjat de guàrdia. En tot cas, potser haurien de ser els manresans i manresanes que viuen al sector els que opinessin sobre com volen que sigui aquella part de la ciutat. Ara que parlem de pressupostos participatius, potser seria un bon moment de fer cas de la gent. Per variar, no estaria gens malament. El desnivell dels Drets és inevitable i si hi ha solucions mecàniques per salvar-lo, han de ser estudiades a fons com, en el seu dia, la passarel·la des de les Escodines va representar una bona solució de connectivitat. De mitges tintes, ja n’hi ha massa a Manresa.
