Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
TEATRE. Amb les entrades exhaurides des de feia dies, aquest dissabte al vespre, el Teatre Kursaal va rebre una de les obres amb més èxit de la temporada: El Eunuco. El Eunuco és una comèdia clàssica escrita per Terenci aproximadament el segle II A.C. Es tracta d’una divertida comèdia adaptada per Jordi Sánchez i Pep Antón Gomez inspirada en temps i llocs remots fins a aconseguir un text que els mateixos defineixen com “una versió lliure”. La versió de Sánchez i Gomez és una versió que combina el teatre clàssic grecollatí amb el musical i la comèdia que el text exigeix.
“Imagínate en Atenas. Un joven fogoso con las hormonas alborotadas. Se enamora de una esclava. La esclava, lo es de una cortesana. La cortesana tiene un amante. El amante es el hermano mayor del joven fogoso, que quiere hacerle un regalo. A la cortesana. Por eso, le compra un eunuco. Pero aún no se lo ha dado. El joven se entera. De lo del regalo, de lo del eunuco. Y, como acceder a la casa de la cortesana para poder enamorar a la esclava, tarea fácil no es, decide suplantarlo, reemplazarlo. Al eunuco. Y, a todo eso, ahora añádele un criado que no quiere, y una criada que no se entera, y un soldadete enamorado de un generalete, y un generalete que no sabe, que duda, que si carne que si pescado, y un cilindro, – bueno, no, un cilindro no. Un hombre, pobre, que así se llama, Cilindro–, y pasillos, súmale muchos pasillos.”
El resum que ofereix la companyia explicant l’argument no és fácil d’entendre, però aquest desconcert és un dels punts importants a favor de l’obra, doncs així s'aconsegueix captar l’espectador.
Durant les dues hores de l’espectacle, sense descans, el públic va gaudir d’una posada en escena de nou personatges embogits per l’amor, els diners, la passió, l’orgull, la gelosia i els errors. La funció passa a un ritme frenètic i divertit en un escenari on els actors es mouen amb agilitat provocant situacions hilarants que van fer que el públic manresà mantingués un gran somriure i una que altra rialla.
El repartiment és ampli i variat, com ja he senyalat abans són 9 els personatges que hi ha damunt l’escenari. Soledad Mallol brilla tota l’obra, però cal destacar-ne el monòleg inicial. Marta Fernández és la criada, que no s’entera de res. Antonio Pagudo i Jorge Calvo canten molt bé. De tots els 9 actors, cal destacar el paper de Pepón Nieto, que no canta excessivament, però brilla en el paper de General de la Cort. I el descobriment de l’obra va ser Jordi Vidal, el soldat i Maria Ordonez, l'esclava.
El Eunuco és una obra queva on va exhaureix totes les localitats, que està plena de bones critiques i que ha rebut, des de l’estrena, el Premio Ceres 2014 i el premi del Festival de San Javier 2014. Tants èxits no poden ser casualitat. Quan les bones idees s’uneixen en un excel·lent repartiment, un guió ágil i una posada en escena suggerent, s’aconsegueix que l’espectador del teatre surti amb la sensació d’haver disfrutar durant dues hores d’una bona obra de teatre.
