Reformes municipals

L'editorial del mes de gener

per El Pou, 20 de gener de 2016 a les 14:18 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
 

JOAN MANEL GABARRÓ


Des de les eleccions municipals a Manresa podríem dir que a la ciutat no hi ha passat res d’extraordinari. Els més pessimistes potser parlarien del sosteniment de la línia de mediocritat habitual. Aquella grisor malaltissa que només amoroseixen els migrats llums de Nadal. El govern municipal està instal•lat en aquella inoperància i/o impàs que desespera, ras i curt. També podria ser que el ciutadà de peu –sempre distret– no sap veure que a la Casa Gran s’hi està produint l’efecte d’aquells iogurts que fan que l’organisme treballi per dins encara que, des de fora, no se’n noti l’efecte... Bé, en honor a la veritat direm que sí que han passat coses: des de la polèmica bizantina de la baixada dels Drets, al nomenament del xèrif-comissionat, Adam Majó, passant per la campanya del 27-S que, amb la sinergia creada per l’artefacte polític Junts pel Sí, ha fet descobrir a més d’un convergent i potser a més de dos republicans que, massa sovint, mostren que es tenen més ganes de fer coses amb els veïns que amb els qui es comparteix el piset.

Potser per això, Pere Culell es va desesperar quan ERC va esquivar, després de les municipals, comprometre’s directament amb la governabilitat de la ciutat fent tàndem amb CiU. Sense rumb --“y en el lodo” que afegirien Los Panchos--, el company Ramon Fontdevila ha ressorgit com l’au fènix i s’ha transmutat en frontissa per forjar un acord entre ERC i CiU i redistribuir el cartipàs municipal introduint-hi regidors d’Esquerra que supleixin els buits de l’alineació convergent que, la veritat, no aconsegueix xutar gaire a porteria. El que a casa dels pobres sempre se n’ha dit de dos fer-ne un, vaja. Tot sigui per engegar el motor al ralentí de Manresa i accelerar alguns processos somorts en el camp de la rehabilitació i dinamització del centre històric, el planejament urbanístic o el paper de la ciutat com a enclavament geogràfic a la Catalunya futura. En definitiva, que, si l’alcalde Junyent amb les habilitats de gestor de molt despatx i poca política de cisellat social no se’n surt, potser ho arreglarem posant-hi una mica de lubricant que engrani millor les peces. A veure si aquest 2016 es nota una bona accelerada.
  
Arxivat a:
El Cul del Pou, EDICUL



Participació