La primera esbandida de l’any és un dels clàssics de la secció. L’incivisme que assota els carrers de Manresa. Durant les últimes setmanes, les obres al carrer del Joc de la Pilota i a una part de la plaça d’Europa, a part d’afectacions de trànsit i circulació de vianants, van obligar a desplaçar els contenidors a la plaça dels Infants i als voltants de la plaça. La gent, que és ximpleta i en porta més als peus que al cap, resulta que devia trobar massa llunyana la distància dels contenidors i, en comptes de fer trenta metres més, va decidir llençar la brossa de tot tipus a les papereres del carrers del Carme i de Serarols. Com que, òbviament, la pudor era insuportable, algú es va cuidar d’advertir al personal que allò no era un contenidor i, com veieu a la imatge, convidava a deixar la brossa en el contenidor més pròxim. Trist, però cert.
... I massa pixarada
Continuem amb la falta d’urbanitat i els cartells dissuasoris. El que reproduïm al costat d’aquestes línies està enganxat a la façana de la perruqueria de Francesc Carafí, al carrer dels Esquilets, just al costat de cal Tomasa, i n’és responsable el mateix estilista. Deu ser que aquella part del carrer, pel color o pels aires provinents del seu establiment, és molt idoni per concentrar-hi els pipins dels gossos que, com és habitual, actuen amb el consentiment, la desídia i la total impunitat dels seus amos. Per això, el missatge del rètol, ben visible, clar i català, es dirigeix als propietaris dels animals. A veure si hi ha alguna millora o, contràriament, el cartell es comença a esgrogueir.
Calendari de luxe
Podríem dir que el calendari del
Pou és un dels objectes de marxandatge més preuats pel públic manresà des de fa una bona colla d’anys. Però no volem ser tan narcisistes i us mostrem una petita joia que l’amic Ignasi Segon, mestre i bon fotògraf com el seu germà Joan, fa cada any (i ja en van set). També és un calendari, com el nostre, però està il•lustrat amb magnífiques fotografies. Aquest 2016 té com a tema el modernisme català. Dotze imatges que, com diu ell mateix, “son únicament un petit tast d'allò que van saber construir amb molt d'art els nostres avantpassats i que ens ho sentim nostre”. Hi ha instantànies de la casa Batlló o la casa Milà a Barcelona, però també de la casa Solà Morales d’Olot, de la Masia Can Negre de Sant Joan Despí... i de la Torre Lluvià, de Manresa, no caldria sinó! L’Ignasi fa arribar el calendari imprès a una trentena de familiars i amics propers, i per correu electrònic a unes 150 persones més.
Els Carlins revifen Sant Miquel
El patrimoni modernista té una vàlua importantíssima, com a Manresa la representació d’Els Pastorets de Josep M. Folch i Torres que fa més de cent anys que es representen als Carlins, sota la coordinació del Casal Familiar Recreatiu. L’espai toca al devastat carrer de Sant Miquel que, de tant en tant, ens dóna alguna alegria amb l’obertura de portes d’alguna iniciativa comercial enmig de tanta persiana abaixada. La gent del Casal ja fa anys que mantenen una cartellera a l’entrada del vial on hi entrada principal de l’entitat, al carrer de la Sabateria. La idea és que els vianants que pugen cap a la plaça Major hi vegin els cartells que anuncien tant Els Pastorets com la resta de muntatges que s’hi representen la resta de l’any. Però, recentment, l’entitat ha fet un pas més i, com veieu a la foto, ha aprofitat un petit local del Sant Miquel on hi havia hagut una perfumeria per establir-hi un aparador promocional i punt de venda d’entrades anticipades o els dies de funció, ja que —suposo—la taquilla dels Carlins és massa petita per atendre de cop les aglomeracions de públic. Aplaudeixo la idea, tant pel que significa per a la tradició l’emplenament de les funcions del casal, com per la dinamització que tant necessita el barri i aquest carrer especialment.
Santa Rosa i sant Joan
La imatge que reproduïm és del dia 3 de gener al vespre en una de les representacions de la Nit viva que s’ha portat a terme durant les festes nadalenques a Fonollosa. L’estampa seria d’un pessebre vivent habitual si no fos que la verge Maria i el sant Josep que hi apareixen són força coneguts. I també el presumpte nen Jesús que, en realitat, és una nena i es diu Aina. Els figurants són els seus pares: la Rosa Clarena —filla del poble— i el Joan Piqué —fill adoptiu—, responsables de comunicació del Kursaal i de l’Ajuntament de Manresa respectivament. Van ser pares per segona vegada recentment i, és clar, a Fonollosa no van poder evitar col•locar-los al seu portal.
