Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A les seves memòries, l'escriptor i polític manresà Vicenç Prat evoca les barques que, els diumenges a la tarda, passejaven la gent entre el Pont Vell i la palanca de l'Estació, entremig de parades de xurros, cavallets i pianos de maneta. Això s'esdevenia cap als anys 30 del segle passat, en un temps en què encara hi havia qui es banyava al riu, qui hi passejava per la riba --Prat parla dels "ramats de soldats i criades"-- o hi patinava pel damunt, quan l'aigua es glaçava. Fins i tot s'hi veia algun pescador i algun peix. Amb els anys, les fàbriques van tancar i la ciutat va créixer d'esquena al riu. Van desaparèixer les barques, les passejades i l'olor de cacauets. A canvi, el brogit incessant del trànsit rodat de la nova carretera d'entrada i sortida de la ciutat en direcció al Bages Sud i a Barcelona va substituir la ronquera dels antics telers. Per bé que de tard en tard s'han fet algunes actuacions de millora de l'entorn, el riu Cardener continua passant per Manresa amb més pena que glòria. Ara que el pont Nou ha estat restaurat, tocaria d'estendre la rehabilitació de la llera i de les vores fins al pont Vell. No cal reposar-hi les barques ni les barraquetes de fira, però sí netejar la llera del riu i desbrossar-lo, agençar-ne la riba i dibuixar-hi un plàcid camí de ronda, amb bancs i fanals, i un bé de déu de flors per fer menys solitària la soledat dels plàtans.
LAURA ESTRADA
