Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de desembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
CRÒNICA SOCIAL. Manresa, 25 de desembre de 1961. L’‘urbano Regadera’ dirigeix el trànsit. Al seu costat ja comença a fer goig el lot de productes de Nadal que avui s’endurà a casa.
Arxiu Comarcal del Bages
Han estat molts els conductors que, al llarg del dia, s’han aturat vora el reclam que el mateix guàrdia ha instal·lat a peu de carrer en començar la jornada: un cartell de felicitació, una figureta i un globus. També hi ha col·locat alguna ampolla, per incentivar les deixes. Però tota la resta d’ampolles, sacs i paneres són donacions dels automobilistes, tant de particulars com d’empreses de transport, algunes de les quals han procurat fer ben llegible el seu nom a les caixes.
A què es deu tanta generositat? La guàrdia urbana aleshores s’encarregava de regular el trànsit als principals encreuaments. Una funció que no només els feia molt visibles al mig de la ciutat, sinó que els donava la facultat de posar multes als incomplidors. Calia, doncs, quedar bé amb els guàrdies si hom es volia estalviar problemes. I més tenint en compte que era un cos on hi havia molts ‘enxufats’ –persones procedents de l’exèrcit o afins al règim–, la qual cosa els donava el poder de castigar a discreció.
D'aquesta manera, una pràctica que avui dia es tractaria com una corruptela llavors es considerava el més normal del món. La panera de Nadal servia per complementar els migrats salaris dels agents, bo i ajudant-los a subsistir durant la resta de l’any. Altres col·lectius com els carters, els escombriaires i els empleats d’aigües municipals també duien a terme pràctiques semblants: repartien estampetes impreses desitjant bones festes i, a canvi, rebien algunes propines i regals.
La del guàrdia amb la seva panera era una imatge típica que cada Nadal es repetia a dos punts principals de la ciutat: a l'encreuament del passeig de Pere III amb el carrer de Guimerà i a la Muralla de Sant Domènec, davant de Cal Jorba (foto). Aleshores aquesta via encara estava pavimentada amb llambordes i hi trobem a faltar el pas de vianants i el semàfor que, amb el temps, van acabar substituint la peculiar figura de l’‘urbano’.