Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de desembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
ENTREVISTA-MÚSICA. Fa una setmana, el grup Blaumut tornaven al teatre Kursaal per presentar el seu segon disc, “El Primer Arbre del Bosc”. Després de les proves de so, ens vam trobar amb uns quants membres del grup per poder parlar del seu estil de música, del seu nou disc i del mercat musical català. Segurament us hauran fet una pregunta uns quants cops, però, com sorgeix la idea del nom de Blaumut? Què us identifica amb el nom?
Oriol Aymat: El nom de Blaumut remunta en uns dels primers temes que vam tenir, Islàndia o Esquimals, en el moment que Blaumut era un projecte inexistent. D’altra banda, el nom de Blaumut també ve pel color blau dels països nòrdics, el gel, el fred…
En el primer disc, més que en el segon, algunes lletres són un xic abstractes i amb un sentit molt profund. Què us inspira?
Oriol Aymat: Les lletres són obra del nostre cantant, però la veritat és que ell és un poeta. Li agrada molt fer servir el sentit més abstracte de les coses. És a dir, mai diu res d’una forma directa i plana, sinó que ell dóna molt lloc a la imaginació. En aquesta mateixa línia, ell s’inspira per qualsevol petita cosa, petit instant o moment de la vida. Qualsevol petit detall pot ser una cançó.
Ara aneu pel segon disc, “El primer arbre del bosc”. Per què aquest títol? I, curiosament, també dóna nom a la cançó principal del disc…
Manuel Krapovickas: El titular ve per dues bandes. En primer lloc, “El Primer Arbre del Bosc” ha estat el primer disc que ens hem autoeditat. I d’altra banda, perquè dóna nom a la cançó principal del disc, símbol de la primera llavor que hem posat com a grup.
Com ha estat la rebuda d’aquest segon disc?
Manuel Krapovickas: Bé, molt bona. A diferència de l’anterior té un punt més elèctric, amb una producció molt més extensa. Segurament, aquests elements a obrir-nos a un nou públic que fins ara no teníem als nostres concerts: els homes.
I pel que fa l’acollida, podem dir que fins ara ha estat molt bona.
Costa desfer-se de cançons com “bicicletes” o “pa amb oli i sal”, cançons amb les quals us vau donar a conèixer…
Manel Pedrós: Són cançons que ens seguiran acompanyant a tots els concerts. Per nosaltres, com a grup, són cançons que ens encanta tocar i durant l’estona que sonen és un dels moments que més gaudim. Segurament, també ho fa que són les dues melodies més conegudes del grup i es nota entre el públic, ja que és un dels moments de més eufòria i aplaudiments de la nit.
Foto: Pàgina oficial de Blaumut Foto: Pàgina oficial de Blaumut
Heu rebut tres premis des de la formació del grup. D’una banda, el 2012 a la millor cançó pop rock “Pa amb oli i sal” i Premi Enderrock 2014 al millor videoclip amb “Bicicletes”. A més, vau guanyar el Premi Tot musicat al millor grup del 2014 i el premi Totmusicat al millor concert per “El Turista Simfònic” al Palau de la Música. Creieu que els premis us han ajudat a créixer i a donar-vos a conèixer com a grup?
Manel Pedrós: Segurament, sí. Tots els premis ajuden a créixer i donar-te a conèixer. Però, a títol personal no vaig ni anem a buscar premis. Simplement fem el que bonament ens agrada i intentem transmetre-ho a la gent podent fer concerts i el que és més important per nosaltres i que ens fa créixer, tenir públic a qui adreçar-nos.
Finalment, la cultura està patint un moment de crisi important. Quin creieu que és l’estat en què es troba el mercat musical català ara, actualment?
Manel Pedrós: Respecte el mercat musical és complicat de parlar. Però considero que el nivell musical a Catalunya està creixent exponencialment en els últims anys. Que passi això és una cosa molt positiva doncs a falta de cultura per part de les administracions i els nostres governants, a través de la música estem demostrant al món que som un país capdavanter en aquesta matèria. La veritat és que hi ha una competència i un mercat musical molt variat i per tots els gustos i edats i, com a grup, és honor formar part d’aquesta varietat musical que conforma una part de la cultura catalana.
