De (des)confiança

L'editorial del mes de desembre

per Redacció, 16 de desembre de 2015 a les 12:04 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de desembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
 
Va fer força fortuna l’eslògan d’aquella marca de formatgets en porcions tridimensionals que deia: "del..., me’n refio". Indefectiblement, doncs, consumir-ne esdevenia garantia de qualitat i sabor. Allò que se’n diu un producte de confiança, vaja. Hi ha formatgets de confiança i, òbviament, també hi ha persones, de confiança, sort en tenim. I, fins i tot, n’hi ha càrrecs! I aquí arribem on volíem anar. A Manresa som pioners en moltes coses. Encara que sembli mentida. Especialment en l’àmbit polític. Què no s’ha dit de les Bases de Manresa? Quants rius de tinta va fer córrer el salt del dirigent veïnal Josep Rueda a Convergència? O, més recentment, el cas de l’expresident d’Unió que volia enrolar-se a la CUP. I és que el pedigrí cupaire està de moda... És innegable. A la nostra ciutat, ja fa anys que la candidatura s’asseu al Ple i, a nivell català, el moment actual els ha situat a l’ull de l’huracà. Tant a Catalunya com a Madrid no paren d’«acaronar-los» i molt pocs voldríem ser a la seva pell.


Per això, la designació de l’exregidor de la formació Adam Majó com a comissionat del Barri Antic ha sobtat, i molt. Als que hi són més propers i als seus exrivals a l’Ajuntament, potser no tant com als seus correligionaris que, justament, molt sovint es defineixen com a antisistema, anticapitalisme i, sobretot, anticorrupció i moviments sospitosos a les cúpules de poder. És clar que, qui estigui lliure de pecat, oi? La decisió de l’Ajuntament capitanejat per Valentí Junyent és sorprenent, però no tan desorbitada si es mira des del prisma de la trajectòria de Majó i, sobretot, des de l’òrbita que dóna no viure a Manresa. O sigui que, mirant-ho des d’un altre vessant, potser l’Adam ara contempla les nostres problemàtiques internes i endèmiques des d’una distància que li atorga un pèl més d’objectivitat. De tota manera, els marrameus a la plaça Gispert es van sentir a tota la comarca. I naturalment, molts no s’han pogut estar de comparar l’elecció de Majó per part de CDC i el que queda d’Unió amb la situació sorgida del 27-S i el paper (instrumental o polític) que ha de fer la CUP a escala parlamentària.
 
Arxivat a:
El Cul del Pou, EDICUL



Participació