Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de desembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
MARIA PICASSÓ
Es diu Ana Ballesteros Garriga, i té botiga al barri de la Sagrada Família, a tocar mateix de la parròquia. Confecció i gèneres de punt. Allà l’Ana, hereva de la tradició familiar, hi despatxa roba interior amb el mateix entusiasme que els seus pares ho feien plantant parada a la Muralla. O en uns baixos de lloguer, després, a la carretera del Pont de Vilomara. Ara, però, és ella qui governa l’establiment en un perpetu anar i venir: tan aviat poden ser uns mitjonets per a criatura com, punt i seguit, convé presentar un pijama folgat per a una àvia ferma. Però allò que us ha de fer reconèixer-la és, sobretot, la seva passió sardanista, en un lliurament absolut. I això que no s’hi va posar fins als trenta anys, arran d’un curset a l’associació de veïns del barri, amb la Sempre Junts. D’això ara en fa just un quart de segle, i d’aquella experiència ja no n’ha sortit mai més. Començà per participar a les ballades quinzenals de Nova Crida i, mitjançant l’Emili Majó, va fer la colla i amics. En acabat vingué la coneixença d’en Francesc Soler i Mas, i una cosa portà l’altra: de les ballades els dijous d’estiu, del concurs de la Llum... L’Ana era –i vol ser– una dinamitzadora de la sardana. I començà per gravar les audicions amb casset i aviat la vam tenir a la ràdio, recollint estrenes i entrevistes, també. Ja la teniu present? Encara avui, els dimecres de 3 a 4 l’escoltareu a Ràdio Manresa, als Aires de Catalunya, amb la Núria Solé, de conductores. Però encara més, no la recordeu, menuda i amb cabell curt, fent fotos a tort i a dret? Dels rodets de trenta-sis a les actuals digitals, fixeu-vos-hi a qualsevol ballada de Manresa o del Bages, vinga immortalitzar rotllanes! Tan incansable com entre setmana rere el taulell. I aire! Perquè l’Ana vol sardanes vives i viscudes, i en acabat recull imatges de balladors i també de cobles i, sumant milers i milers d’instantànies, avui les penjarà al Facebook –de Nova Crida, de l’Agrupació, al seu mateix! Perquè ningú no es perdi aquest entusiasme ni, encara menys, quedi anònim. Visca!
