Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de desembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Estic francament emocionat, ple d’esperança, engrescat i neguitós, ja que estem a quatre dies de les festes de Nadal, aquestes dates en què els ciutadans/es se senten més propers, solidaris i fins i tot comprensius cap els altres, delerosos de sentir-se i actuar com a bons germans.
Uns dies, els de Nadal, en què la llum omple la ciutat, reflex de la felicitat que omple els nostres cors, i es manifesta en les tires de bombetes de baix consum que pengen pels nostres carrers, signe de la transmutació física de la felicitat --hi ha cases del centre que no els cal encendre els llums de casa. I la música? Aquesta música, celestial, que de manera continuada i repetitiva --sempre son les mateixes cançons--, omple de soroll els carrers! Un altre element de joia, ciutadana. De fet els residents d’aquets vials plens de música nadalenca es llancen al carrer de manera compulsiva per tal de comprar regals i evitar romandre a casa comunicant-se a crits per sobre del soroll musical.
Alguns dels nostres ciutadans, en tornar a casa i no trobar-hi ningú, ja que tothom està fora de casa. uns il•luminats i il•luminant i altres comprant; no poden resistir un sentiment de sentir-se diferents i plens de solitud, i per tal de no fer nosa i ser un nyap en l’alegria general, consideren de manera seriosa la possibilitat de suïcidar-se, i no molestar l’alegria global.
Altres, abans de festes, fan propostes agosarades, com no beure més del que sigui saludable --eufemisme per beure tot allò que els vingui de gust. Ja se sap que l’alcohol, l’esperit, que en diuen el musulmans, en poques quantitats és bo i que el vi fa sang. Que en la majoria de casos de violència de gènere hi ha relacionat un consum de alcohol, ni comentar-ho.
Fins i tot conec el cas d’un funcionari que sempre s’adreça en castellà a les persones a les quals ha d’atendre, menys quan el truquen per telèfon mentre està atenent alguna persona i llavors, com que no sap qui el truca, i no fos cas que sigui un superior lletraferit, contesta en un perfecte català. Doncs ara s’ha fet el propòsit de no ser més hipòcrita i respondre sempre en castellà. I mantenir el seu nivell C de català totalment burocràtic i administratiu. Que n’és de bonic, el temps nadalenc!
