Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de novembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Botó inhibit
Començo la desempolsinada mensual parlant d’un dels accessos de Manresa a la variant de la C-55, una carretera que, dit sigui de passada, no hi ha setmana que no sigui notícia: per la mortalitat, per les obres —que, en cap cas, propicien l’aixecada de barreres de l’autopista per evitar cues quilomètriques— o, com s’ha sabut recentment, perquè hi ha algú que també suca al tres per cent en les intervencions constants per fer-hi pegats. Però centrem-nos. A la fotografia que publiquem, hi veieu el remodelat accés a la variant des de la carretera de Viladordis, en el qual s’ha eixamplat la bifurcació cap a la C-55. En aquell punt, com veieu, s’hi va instal•lar un semàfor d’aquests que només es posen en vermell per al trànsit rodat quan algun vianant pitja un polsador perquè vol creuar la via. Un subscriptor em fa arribar la imatge de l’indret perquè es veu que el botó que hauria de fer aquesta funció, com tants altres aspectes infraestructurals de la ciutat, no funciona ni ha funcionat mai. Ja va costar Déu i ajuda modificar l’accés, enquitranar-lo i pintar-hi el pas de vianants. De moment, però, els vianants hauran d’esperar...
Atenen o no?
En la quotidianitat, els funcionaments erràtics molesten, i molt. Vull dir que no hi ha res que incomodi més que les intermitències en serveis que ens pensem que estan sempre al peu del canó. No és el cas de l’establiment que va penjar el rètol que publiquem per excusar la manca d’atenció al públic. La intenció, segons diu, és traspassar el negoci, però, és clar, amb el matís del peu de pàgina tot queda força confús, ja que es proposa un altre punt de servei al carrer Barcelona. A veure si ens entenem: el negoci es pot atendre o no? Una altra qüestió és que, per costos o altres contingències, es pugui mantenir obert el punt de servei. Llavors, i amb el panorama que hi ha arreu, sí que no hi ha res a dir.
Reciclatge
Perquè és mal any. Un altre per als comerços i la restauració. Un intrèpid amic me n’envia una mostra ben fefaent. A la fotografia adjunta, apareixen les cadires de la terrassa del frankfurt les Bases —el que tota la vida s’ha dit Puerto Rico, vaja— amb uns coixins que em sembla que queda clar que no tenen pas procedència manresana. S’hi llegeix perfectament el logotip d’Els Jardinets de Gràcia, un restaurant ubicat a Barcelona que pren el nom popular de l’àrea enjardinada batejada amb el nom de Salvador Espriu, ubicada a l’enclavament on s’uneix el popular barri de Gràcia amb l’Eixample i la zona nord de l’ampli passeig del mateix nom. Com han arribat a Manresa és un misteri. Potser es tracta d’una remesa defectuosa o extraviada o d’una compra de Diesa —empresa propietària de l’establiment de la plaça de Valldaura— a preu de saldo o directament regalada que valia la pena aprofitar.
Cursos miraculosos
Tal i com va l’economia, no es poden fer miracles. Tot i que hi ha gent que ofereix cursos per obrar-ne. Les altes quotes d’atur i el nombre de persones sense feina fan feredat. Els experts apunten que les persones s’han de formar i reciclar... reinventar-se a si mateixes, en diuen alguns. Per tot plegat, sempre hi ha algú que troba la manera de fer negoci en aquest àmbit i es llança a captar clientela amb necessitat de formació. Ens ha arribat al correu de la redacció una instantània que mostra una oferta doble a la nostra ciutat, concretament al carrer Era de l’Esquerra. S’hi ofereixen cursets d’àmbits ben variats. Podeu veure que s’hi fan sessions per aprendre a fer ungles de gel —ungles postisses al cap i a la fi— i un altre curs que, pel que diu el cartell, aconsegueix arribar a la pau interior a partir dels miracles. Curiós. Ja em queda clar que l’espiritualitat està de moda a Manresa i no només seguint la petja tel•lúrica de sant Ignasi.
Estranyes coincidències
La cartellera urbana dóna per a molt. I si no, fixeu-vos amb aquest cartell penjat a la xurreria de la plaça de Catalunya. Un lector, amant de l’humor semàntic, me la fa arribar perquè vegi el paral•lelisme entre la suma del nom del negoci i el cartell que hi ha enganxat—o sigui: “Catalunya: tancat per malaltia”—i, d’alguna manera, l’impàs que viu el nostre país que, per alguns, està malalt d’independentisme. Ja és tenir mala bava, ja.
