Elogi de les rates

Va com va. PER LLUM DEGÀS

per Llum Degàs, 12 de novembre de 2015 a les 13:06 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de novembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
  
LAURA ESTRADA



Anava pel carrer quan, de sobte, veig un ratot gros i lluent que travessa xano-xano pel pas zebra i es posa a rosegar una bossa d'escombraries que algú havia deixat al peu del contenidor de la brossa, massa ple. Dissimulant-me a mi mateixa el fàstic que em provoca, m'hi atanso i la meva presència posa l'animal en alerta. Per un moment ell també dissimula el seu fàstic i la seva fam i se'm queda mirant, amb aquells ullets rodons d'infant trist i desvalgut, intentant llegir en la meva mirada alguna perversa intenció. Davant la meva passivitat, reprèn el seu rosec i, perforada la bossa, hi entafora cap i musell, amb la confiança que no serà traït.

Sense les rates no existirien les rates de laboratori, que tantes vides han salvat, ni les rates de biblioteca, ni tan solament el Mickey Mouse i el flautista d'Hamelín. A la ciutat índia de Deshnok, més de vint mil rates viuen a cos de rei al temple de Karni com a animals sagrats, en record d'aquelles altres rates que, en una època d'epidèmies, van impedir la propagació de les febres entre la població, ja que van foragitar de la ciutat les rates invasores, infectades per les puces i altres paràsits nocius. Qui sap si aquesta rata que ara procura satisfer la fam no és descendent d'aquella altre rat, l'Hèctor, que el 1961 va disputar amb l'astronauta rus Yuri Gagarin el primer viatge a l'espai. Les rates no roben, ni són avares ni espanten els elefants. Quan tot el nostre món se n'haurà anat en orris, i no pas per culpa de les rates, aquestes ens sobreviuran per recordar als futurs exploradors interplanetaris que en aquest planeta encara hi ha vida.
  



Participació