Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de novembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Foto: MARIA PICASSÓ
Quin un, en Pep Ferrer: tota la vida lligada al barri antic de Manresa! El recordeu servint cervesa o cafè a la plaça Major? Amb el cap embullat de cargols i la galta assenyalada als quatre anys, quan el va atropellar una vespa! I bo, ara mireu-vos-el: oi que no sembla passar-li el temps? I això que és del 57! Potser perquè ha estat sempre actiu de mena, i és dels que aviat s’emboliquen amb la manta fins al capdamunt del tot. Vet-ho aquí, un emprenedor. Amb 19 anys va tenir el rampell de parar una botiga de moda als baixos de casa dels pares. I va demanar el primer crèdit! Mig milió de pessetes per començar a vendre a raig, mal que el local fos al fons del carrer Magraner: el Tenessee, encara avui sumant dècades! Tot era entusiasme: del Casal Cultural Dansaires Manresans, del primer matrimoni, de la primera canalla, també de la creació de l’Esbart Cor de Catalunya i, sobretot, de vendre i vendre, sense plànyer hores ni esforços... En acabat vingueren altres negocis tèxtils, el pas pel MAM i la Festa Major, i molts i diferents canvis vitals. Però el cop de gràcia el Pep Ferrer va trobar-lo al ram de l’hostaleria: el Toni’s. Un bar menut, de cara a l’Ajuntament, amb poca història al darrere, que ell es va fer seu amb la recepta de sempre: atenció al client, bon preu i respecte universal. Ara l’itinerari fecund de la seva vida gairebé li cobreix la plantilla, amb el Xupi al capdavant. I el Toni’s es lleva amb regust de cafè i funcionari, també de polítics de tota mena i color, al costat de la gent de cada dia –fins l’àvia que noranteja. Dels esmorzars a les canyes abans de dinar i, tarda feta, el grup constant de magribins, ara un passavolant, ara els clients fidels. Fins que la tarda llustreja i va desfilant la jovenalla, i allà els quissoflautes i, a vegades, també algun trinxa que s’hi estarà fins a les petites, sobretot si l’endemà és mig festa o festa del tot. I el Pep va i ve, i no sembla que es cansi, xerra que xerraràs. Sobre les lloses d’una plaça ara vivificada pel so dels gots a les taules. Sota uns paraigües que emparen tota la diversitat de Manresa.
