Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de novembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Volem pa amb oli,
pa amb oli volem;
si no ens en donen,
si no ens en donen,
ens el prendrem!
Si repasseu la història
ben clar comprovareu
que demanar pa amb oli
és més vell que anar peu.
Temps era temps cantàvem,
cantàvem xics i grans,
amb la cara ben alta
als exèrcits romans:
En temps del rei Jaume
teníem pa al graner
i no ens faltava l’oli,
podíem fer i desfer.
Fins que el duc d'Olivares
va armar un sagramental
i el poble va respondre
tot aixecant la falç:
L'any 1714
Felip Cinquè el Borbó,
que no estava per orgues,
va vedar la cançó,
però la gent no oblidava
les antigues raons
i a can Felip cantàvem
fent baixar els pantalons:
Que el «Cara al sol» cantéssim
volgué en Franco, orellut,
però cantant el «Pa amb oli»
li fèiem tururut!
I avui per més que Espanya
ens vulgui harmonitzar
tot fent-li botifarra
cantem clar i català:
Se’ns ha acabat el bròquil.
Si Espanya no ens entén
bon vent i barca nova!,
que el més intel•ligent
més digne i democràtic
pel bé de la nació
és prendre’ns el pa amb oli
i tocar el pirandó.
