Aquesta informació es va publicar originalment el 20 d'octubre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Així no es pot
Començo la repassada mensual amb la campanya i els resultats de les eleccions del 27S que encara cuegen. Com heu pogut llegir en aquesta mateixa edició, els resultats de la candidatura Catalunya Sí que es Pot a Manresa –com en la resta del país– no van ser gens bons. De fet, la campanya ja revelava mals presagis. Reproduïm el cartell de l’acte que havia de fer la formació a la Font dels Capellans la tarda del 21 de setembre. S’hi anuncia la presència del número 1 de la llista, Lluís Rabell, i de la mà dreta de Pablo Iglesias a Podemos, Iñigo Errejón. Malgrat el reclam del cartell, no van venir ni Rabell ni Errejón, ni tan sols Dolors Camats. Els van substituir Echeniquei Herrera i la concurrència no va arribar als dos centenars de persones. L’elecció del barri tampoc devia ser una casualitat, ja que, històricament, en aquell sector sempre hi guanyaven els socialistes... Però, a l’hora de recomptar resultats, a la Font no va guanyar-hi ni Catalunya Sí que es Pot ni el PSC, sinó Junts pel Sí. Càstig majúscul –a Manresa i a tot Catalunya– per a una opció de la qual el mateix Errejón i Pablo Iglesias ja reneguen. Per cert, a l’acte central de Manresa, la CUP també va fer un canvi substancial d’última hora. Davant d’un miler de persones a la plaça de l’Ajuntament, Antonio Baños va fer el salt a la nostra ciutat i va ser substituït per Josep Manel Busqueta.
Agenda PSC
I és que les eleccions al Parlament, certament, han estat un mal trago per a molts partits que, d’alguna manera, les han vist com una primera volta de les estatals que Mariano Rajoy ja ha fixat pel 20 de desembre. És el cas del PP i del PSC que, amb el ballarí Iceta, ha fet el que ha pogut per salvar els mobles. A Manresa no hi ha haver cap gran acte. De fet, ni tan sols al web de la secció local del partit hi figurava que hi hagués cap esdeveniment important en tot el desembre. Com veieu en la captura adjunta, per als militants encapçalats pel col·lega Felip González, al setembre, ni Diada, ni Via Lliure, ni tan sols eleccions al dia 27. Cap esdeveniment.
Església patriòtica
Continuo amb el rebombori electoral amb una incursió al sector eclesiàstic. No parlaré de Mossèn Gudiol (que ja tanca el Cul), sinó del sempre compromès Joan Aurich. Com a capellà defensor de totes les llibertats i de la catalanitat, l’home es va encendre com un ciri pasqual quan va sentir que l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares, instava a resar per la unitat d’Espanya. D’aquesta manera tan prosòdica, el company Aurich es referia a l’esperpent de Cañizares en una missiva a les amistats properes. «Som-hi: resem!!! El cardenal Cañizares ha convocat els espanyols a resar: “resem per Espanya i la seva unitat”, els ha dit. Afegim-nos-hi. I posats a fer, resem per l’altra veïna nostra: resem per França i la seva unitat. Que la França unida i l’Espanya ben unida respectin i reconeguin la República de Catalunya. I que així Espanya unida i França unida s’entrenin pel dia que tindran com a veïns els Països Catalans. Si ho fem així, Andorra també serà inclosa en els nostres resos. Amén». Doncs això, humor indepe... eclesiàstic.
Ofertes impossibles
Canvio absolutament de terç per referir-me a la imatge de la pissarra que podeu veure al costat d’aquest text. La foto, que em fa arribar un intrèpid subscriptor, és d'una pissarra que hi havia al Frankfurt Alpina del Passeig (abans Granja Alpina) i popularment anomenada l'Alpina. S’hi podia llegir una simpàtica i atractiva oferta per sopar. S’instava a convidar l’esposa, la nòvia o l’amant a sopar. En principi, pagant el client en tots tres casos. Ara bé, si l’afortunat era capaç de portar totes tres dones a l’Alpina, l’àpat li sortia de franc. Una promoció enginyosa, però impossible.
Just o gust?
Aquest mes, també m’han fet arribar un retall de Regió7 en què s’anunciava l’actuació de The Suitecase Brothers el 4 d’octubre. Un acte que encetava el cicle Gust de Jazz a la sala Petita del Kursaal tot recreant l’ànima i l’ambient d’un club. Durant l’actuació, es pot beure i fer un mos mentre s’escolta jazz. Com si fos el novaiorquès Cotton Club, en definitiva. Però l’anunci publicat a Regió7 parlava de «Just de Jazz» no sé pas si per justificar que, amb tant de rebombori de plats i gots, el concert quedaria just de música. També hi ha la possibilitat que el dissenyador fos un poliglot expansiu i inventés un nom més modernet per al cicle... Sigui com sigui: cagada.
Pessimisme públic
L’última ocurrència mensual correspon a un ciutadà o ciutadana fastiguejat i trist davant del panorama social i polític. Si no, ja m’explicareu quina necessitat tenia de
contestar un dels molts cartells que el sindicat juvenil Arran va penjar fa uns dies per tot el centre històric. Com veieu a la fotografia, el lema de la formació és d’il·lusió:
Construïm el futur des del poble, s’entén. La resposta, en castellà, és d’autèntic aixafa-guitarres: «no hi ha futur». Devia tenir un mal dia.
