Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de maig de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
MÚSICA. El músic madrileny va delectar els assistents al concert que diumenge al vespre va oferir a Manresa amb músiques del seu disc “El Cielo en la Tierra”.
Va ser un concert meditatiu en què Paniagua va desgranar els sons més depurats dels temes del seu darrer treball discogràfic. Només ell sol amb la seva veu, que va acompanyar amb la lira mitològica grega, el bol tibetà i una percussió suau, fets que mostren la intenció actual del músic de portar la seva pròpia música a la mínima expressió, a la recerca d’una simplicitat que, alhora, ho digui tot.
Des del principi Luis Paniagua va comptar amb la complicitat del públic, bona part del qual ja havia assistit al taller de veu, so, silenci i meditació que el músic havia ofert prèviament al mateix espai. De seguida es va fer present el silenci i la disposició entre els assistents a deixar-se endur per la música i a emprendre el viatge interior a què va convidar el músic amfitrió i responsable d’Espai Mandala, Joel Olivé, que va acompanyar l’artista convidat en dos moments del concert.
Luis Paniagua en el concert a Espai Mandala. A l'esquerra, la lira mitològica grega Foto: Jordi Alavedra
Tot i que el músic madrileny va començar amb un tema encara inèdit, “Cronos”, amb cant d’harmònics, bol tibetà i percussió, el següent, “Vision transformadora-Orfeo”, ja va ser el primer dels set temes que van sonar del disc “El Cielo en la Tierra”, interpretats sobretot amb la lira, que Paniagua toca des de fa anys, ara ja amb un domini magistral. N’extreu una riquesa sonora sorprenent, si tenim en compte que l’instrument només té set cordes, fet tal com explica la mitologia grega. En aquest corpus cultural s’inspira Paniagua, per a la seva música i la seva mística personal. També beu de les fonts del cristianisme més primigeni, explícitament en el tema “No temáis; yo vencí al mundo”, paraules de l’evangeli de Joan. El mateix Paniagua va explicar que en veure la frase en una paret d’església “em va venir aquesta música com un llamp”.
Un misticisme més universal és el de les cançons “Amor, verdad, pureza, belleza” o “Gracia”, en què Joel Olivé va acompanyar la veu de Paniagua amb la “veena”, un imponent instrument de corda de creació i fabricació pròpies d’Olivé que emet sons sorprenents, alguns dels quals remeten al sitar. També va sonar “A fluir”, un tema que Paniagua ha extret del seu premiat disc “Nanas de sol”, per fer-ne una versió depurada fins a l’essència. El músic madrileny va posar fi al concert amb “Ea”, que va dedicar “a tots els deus i deesses de totes les èpoques del planeta Terra i que representen la divinitat que hi ha en tots nosaltres i a la natura”. De fet, al llarg del concert, el músic ja havia apel•lat a la necessitat d’aprofundir dins nostre, “de reconèixer-ne les llums i les ombres i de fer-hi les paus, perquè de la pau amb tu mateix prové la pau del món exterior”, va concloure. Els assistents al concert, satisfets i en pau, van demanar un bis, que va ser “Mientras vivas, brilla”, versió de la cançó que hi ha a la tomba de Seikilos a l’Àsia menor, a la Turquia actual, datada al s. V aC. Un cant a la vida, senzill i profund, que ve de l’albor dels temps i que va cloure una vetllada de prop de dues hores, gens llarga per als que hi vam ser.
Luis Paniagua i Joel Olivé, al jardí d'Espai Mandala abans del concert Foto: Jordi Alavedra
