Aquesta informació es va publicar originalment el 20 d'octubre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Rates! Resulta que sobre els nostres caps, i a l’estratosfera, no hi ha només una rata observadora. En ple estat hipnagògic, he estat testimoni d’una trobada internacional de rates observadores; la rata no és Déu, es limita a observar i anotar, i ara resulta que hi ha rates observadores diverses: la rata catalana, la rata basca, la rata britànica, la rata espanyola (Júpiter tronant, l’anomenen entre elles), i un fotimer més d’éssers de quatre potes amb un gran nivell intel•lectual. La conversa entre elles és apassionant:
Rata catalana: "Doncs sembla que la conducta dels catalans és comparable al mite de Sísif. Sísif condemnat eternament, i totalment cec, a arrossegar una pedra fins al cim d’una muntanya per tal que torni a rodolar muntanya avall i tornar a empentar-la, altra vegada, muntanya amunt, atrapat en un bucle sense fi. Fins i tot tenen poetes i bards que canten: “Quan creus que ja s’acaba,
MARIA PICASSÓ
torna a començar!”… És curiós que s’apleguen per ajudar Sísif i desprès cadascú empeny la pedra costa avall en direccions oposades i la pedra s’escantona i cal tornar-la a ajuntar".
Rata basca: "Els bascos amb això de les pedres són especialistes, les tiren allà on volen, més lluny que els naturals d’Escòcia, altres especialistes declarats amb pedres; i no són cecs i, per si de cas, miren a un altre costat o fan veure que no hi veuen. De vegades, se’ls n’hi va la mà, i la pedra va sobre aquestscatalans que parles".
Rata britànica: "Els meus es pregunten si hi ha vida intel•ligent a l’altre costat de la Mànega, consideren que els bàrbars del sud (consumidors de vi) poden no tenir dret a seure a les mateixes taules administratives i polítiques en què seuen els britànics (consumidors de cervesa), i éssers autodeclarats superiors. Per alguna cosa porten sang ària".
Rata espanyola: "Una gran part dels meus observats adoren i són seguidors, fidels, d’un cec, mut i sord, sembla que això els fa feliços, perquè cap espanyol interpreta els gestos del líder com vol i, ai las, si la pedra dels catalans els cau al seu terreny, la porten als tribunals i, en alguns casos… a la presó".
En despertar de l’estat hipnagògic em vaig prendre una copa d’Aromes de Montserrat amb un Orfidal, i com nou!
