Aquesta informació es va publicar originalment el 20 d'octubre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Apreciadíssims germans i germanes, francament, no sabria dir si el nombre d’al•legacions fetes al Pla d’Ordenació Urbana aprovat a corre-cuita a finals de l’últim mandat són moltes o poques. Que Nostre Senyor em guardi si menteixo, però el cabreig que portava Valentí Junyent quan, en plena campanya per les municipals, es va revelar que es donava peixet a l’ampliació del Carrefour era de les que fan història. El tema encara cueja i els socialistes estan disposats a sucar-hi pa. Com que l’anterior regidor d’Urbanisme s’ha esfumat, a fe de Déu que al Serracanta i companyia els tocarà empassar-se algun gripau de dimensions considerables. També es preveu un bon mullader amb el tema de la passarel•la que ha de comunicar la ciutat amb el Congost. Només cal llegir els posicionaments de col•lectius com Meandre per veure que el projecte no el convenç el més mínim. Estorats es van quedar en comprovar que la regidora per la CUP Gemma Tomàs, estudiant d’arquitectura, ben poca cosa sabia del planejament futur de la ciutat. Pecats de joventut, ai Senyor!
També és de justícia afirmar que la CUP no s’ha estat de presentar les seves al•legacions, collar en el tema dels Trullols i, en coherència amb el seu programa, manifestar el descontentament per l’excés d’immobles buits i pel creixement descontrolat de la ciutat en altres temps. Ho sap l’Altíssim, criticar l’urbanisme manresà, les places dures, l’estètica d’alguns indrets i la poca gràcia d’algunes intervencions és un esport molt practicat al nostre municipi. I sovint, a fe de Déu, esdevé una pràctica estimulant i del tot justificada. Caldrà veure què en queda del treball fet en l’elaboració del pla i de les possibles esmenes que ara s’hi puguin introduir. Marc Aloy, l’expert d’ERC en la matèria, també deu tenir un bon disgust amb el camí que està prenent. almenys sobre el paper, el planejament. Igual que el recuperat socialista Quimet Garcia que, potser còmplice d’algunes de les realitats actuals, no sé pas si gosarà posar en entredit els projectes quantitatius i qualitatius que s’han abocat sobre la futura trama urbana manresana.
