Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'octubre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
D'AQUÍ I D'ALLÀ. Sóc l'Íngrid Subirana i vaig aterrar a Brussel•les l’11 de març de 2011. El cel era ben gris i per a mi era un dia una mica trist, una barreja d’emocions entre la il•lusió de començar una nova aventura amb el meu company i la tristor de deixar la família, els amics i la feina. Ara ja porto quatre anys (i quatre trasllats) vivint a les rodalies de Gant, una ciutat preciosa que us recomano visitar. Crec que la meva experiència ha estat poc convencional i no m’hauria imaginat mai que fos tan difícil tot el tema burocràtic sent un país també de la Unió Europea. Quan feia tres mesos que buscava un lloc de treball em va arribar una carta on em deien que havia d’abandonar el país perquè no tenia feina. Els tràmits per als papers van durar nou mesos en total... tota una odissea.
Una de les primeres coses que vaig fer en arribar va ser apuntar-me a cursos de neerlandès a la Universitat de Gant, ja que és gairebé imprescindible tenir unes nocions bàsiques de neerlandès (o flamenc). Quatre anys després, tot s’ha anat posant a lloc i només em queda una espina clavada: no poder exercir de mestra (la meva vocació i titulació). Des de fa tres anys treballo en una empresa petroquímica a Terneuzen (Holanda) i, per tant, travesso cada dia la frontera per anar a la feina. Flamencs i catalans tenim coses en comú, ja que per a tots dos pobles és important respectar la llengua, les tradicions i les festes. Quan parlo amb gent em sorprèn positivament que molts vegin una diferència entre Espanya i Catalunya. El tema de la independència surt de tant en tant a les notícies, sobretot quan hi ha actes com ara la via catalana, però el que he observat és que els meus companys holandesos creuen que el català és un dialecte i tenen poca idea del que passa a la nostra terra.
.jpg)
Vistes des de la torre Belfort
Des que visc a Bèlgica els dies se’m han escurçat. Generalment la jornada laboral comença a les vuit del matí, treballes fins a les dotze i pares per dinar (en el meu cas tenim mitja hora i en algunes empreses una hora). Plegues entre dos quarts de cinc i les cinc i tots els comerços tanquen a les sis. Per tant, si tens pensat comprar alguna cosa després de la feina, t’has de posar en mode fórmula 1 per arribar a alguna botiga. Normalment se sopa entre sis i set del vespre i després els més intrèpids fan activitats. Això és una cosa que enyoro força, ja que és bastant difícil socialitzar-se perquè tothom es tanca a casa de seguida. Els flamencs diuen d’ells mateixos que van néixer amb un maó a l’estómac perquè constantment estan ocupats construint quelcom a casa. Per a ells hi ha dues coses sagrades: les patates fregides i la cervesa. Deveu pensar: quin secret tenen les patates? Doncs resulta que perquè siguin bones s’han de coure dues vegades a diferents temperatures i s’han de retirar quan canten. Hi ha locals de restauració dedicats només a les patates fregides. S’anomenen "frituur" i hi pots menjar patates fregides amb salsa al gust, acompanyades amb carn, peix o croquetes. De cerveses n’hi ha 1.400 de registrades, però s’estima que en total n’hi ha uns 2.000 tipus i la majoria tenen la seva pròpia copa. Aquí no s’aprecien gaire les cerveses foranes; és a dir, que té un gran mèrit que l’any passat la nostra cervesa Guineu guanyés un premi a Bèlgica. En podem estar ben orgullosos!
Íngrid Subirana amb el seu pare a Bruges
