Aquesta informació es va publicar originalment el 4 d'octubre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
CULTURA-TEATRE. Ens movem en un món cada cop més digitalitzat. Hem après a viure i a conviure amb els aparells electrònics, fins al punt que s’ha anat creant una dependència i una necessitat d’estar permanentment interconnectats.
iMe és una comèdia impregnada de tocs d’humor, però que a la vegada ens fa reflexionar sobre els camins per on ens està portant l’avanç de la tecnologia. Roc Esquius n’és el director de l’obra, alhora que actor.
iMe ens parla sobre una hipotètica societat futura, on les aplicacions i la tecnologia controlen i dominen la vida i la rutina dels seus individus. Els ciutadans es comuniquen i es relacionen tan sols a través de la xarxa. En concret, els actors usen una aplicació anomenada iMe, una eina que els ha facilitat l’existència en molts aspectes (comoditat, immediatesa...), però que al mateix temps els ha abocat a una vida completament solitària, allunyada de qualsevol contacte humà.
Els protagonistes d’aquest relat són tres companys de pis que s’han d’enfrontar a una desconnexió total del sistema i han d’aprendre a sobreviure en una societat “humanitzada”. En aquest context, es troben absolutament perduts i es crea una sensació de incomoditat, de por, de desolació... Han d’aprendre a viure sense aparells.
L’aturada tecnològica els acaba portant al contacte físic, a la comunicació verbal i visual, a una nova manera de relacionar-se. Els portarà a experimentar tot tipus de sentiments i emocions i els endinsarà en un món completament desconegut per a ells. Un món ple de temors, desconfiances, on res queda registrat ni escrit, on “les paraules se les emporta el vent”.
Quatre actors de la jove companyia DARA, Mireia Pàmies, Núria Deulofeu, Isidre Montserrat i el mateix Roc Esquius han aconseguit, amb una escenografia senzilla però amb una magnífica actuació, omplir la platea jove del Teatre Conservatori.
El públic assistent, majoritàriament adolescent, va respondre amb un calorós aplaudiment al final de l’obra, i va poder gaudir d’una trobada amb els mateixos actors a la sortida del teatre.
