Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En les últimes municipals ja va quedar clar de quin peu calcem els manresans i les manresanes. Un total de 19 dels 25 regidors del consistori pertanyen a llistes independentistes. Amb l’excepció, això sí, de l’ínclit Miquel Davins que, per allò que la política crea estranys companys d’alcova, no s’enllita amb Olga Sánchez, però sí que hi continua festejant... Igual que amb la resta de regidors de Convergència Democràtica a Manresa. La vigència del binomi Convergència i Unió és ben estranya, però, mirem-ho pel cantó positiu, com a mínim Duran i el seu seguici s’han tret la careta i ha aparegut la nova Lliga Regionalista. Però, en temes de sobirania, Manresa i el Bages sí que juguen en una altra lliga. La comarca, globalment, vol independència.
Malgrat tot, haurem de veure què passa el 27-S i en què s’acabarà convertint la campanya amb tres fronts molt clars: la llista de Junts pel Sí i la de la CUP; les candidatures del Junts pel no (o sigui, PP, PSOE i Ciutadans), i el galimaties de Catalunya Sí que es Pot, que és una mena de riera tèrbola amb molts afluents i un curs revirat i farcit de meandres. Es defineix com l’esquerra real, però inclou cert establishment que, barrejat amb el populisme de Podem, acaba presentant un trencadís ambigu que, evidentment, no cal menystenir entre l’ample segment dels indecisos. Tenim un setembre apassionant per endavant.
Il·lustració: Joan Manel Gabarró
