Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Manresa al Japó
Com que som en període estiuenc i molts encara tenen les vacances a la retina, em faig ressò de múltiples temes relacionats amb la presència manresana per aquests mons de Déu. Des del Japó m’han fet arribar una edició d’una revista d’etnologia apareguda la primavera passada i que està dedicada a les nacions emergents. Hi apareixen articles —ho dedueixo per les fotografies— sobre el Quebec, Escòcia, Euskadi... i Catalunya. L’article del nostre país està escrit per la historiadora YoshikoYamamichi, que estava fent una estada de recerca a Barcelona, i les fotos les firma Neus Solà. Un dels objectius de l’autora era fugir dels tòpics i de les ciutats més conegudes pels seus compatriotes, de manera que va enviar la fotògrafa a Manresa i va immortalitzar un pilar en una actuació dels Tirallongues. Les fotos van agradar tant als editors que les han convertit en la coberta de la publicació.
Tous, de luxe
Per cert, que la mateixa amiga que m’ha fet arribar la revista, de viatge per Tòquio, també m’envia una fotografia de la botiga Tous de la zona comercial del centre històric de la capital nipona. Com passa a Londres, on la botiga de la firma manresana és davant per davant de Harrod’s, a Tòquio, l’establiment és a prop de marques com Prada i Porsche. O sigui que les creacions manresanes estan envoltades de luxe i refinament.
Vins del Bages al Rijkmuseum
Perquè, encara que sembli mentida, a Manresa i al Bages també fem coses que mereixen reconeixement i s’aprecien arreu del món. Continuant amb les estampes d’altres indrets, uns manresans m’envien retratada la carta de vins del restaurant del Rijksmuseum, el Museu Nacional d’Holanda a Amsterdam. Es veu que, després de contemplar obres com La ronda de nit de Rembrandt o un autoretrat de Van Gogh, es van quedar sorpresos quan, en l’apartat de red wines, van trobar-hi llistats vins de la nostra terra ben referenciats. I, precisament, no eren pas els més barats!
Contenidors que fan nosa
Torno a la crua realitat manresana, on no tot són flors i violes. La llista de temes de via pública pendents és interminable. Començo per la malla instal•lada en una casa de la Muralla del Carme, concretament als números 9 i 11, Fa més d'un any que els veïns viuen encerclats. Potser per això, algú ha decidit fer-hi un forat per poder respirar una mica davant de tanta deixadesa. Baixant per la vorera esquerra de la carretera de Santpedor, un cop passada la farmàcia i just en la intersecció amb el carrer de Menorca, hi ha els contenidors que us mostro, col•locats, suposadament de manera correcta, damunt de la marca groga corresponent.Tallant, per cert, el pas de la gent que hi circula. Si un vianant és creient i s'atén a la norma, ha de donar la volta al revolt que fa la vorera, com si fos un torero.
Mala ‘salud’
Ja us dic jo que la incompetència ens envolta i costa posar remei a tant desori. La revista japonesa de què us parlava sóc incapaç d’entendre-la. Ara, la portada de la que mostro acompanyant el text i que, suposadament, està editada en català sí que sóc capaç de llegir-la de dalt a baix. Però, és clar, només amb l’encapçalat ja em desespero. S’hi escriu "salud" amb d quan, en català, la paraula acaba en t. No sé si la publicació és o no útil. A mi, personalment, no em transmet gaire credibilitat.
Vacances inconcretes
Al devastat carrer de Sant Miquel, un amable lector hi va retratar aquest rètol a la porta d’un comerç tancat per vacances. Suposo que, en el moment d’imprimir-lo, els propietaris no sabien quan tornarien a obrir i hi van deixar un indefinit “fins...”. La cosa va quedar matada amb la inclusió, amb retolador blau i en castellà, “d’agosto”. El que caldrà veure és si el comerç torna a obrir portes o les vacances continuen.
Tiquet groller
Els ordinadors i les impressores juguen males passades i sol passar que, quan volem imprimir algun cartell, ens adonem que no queda tinta o s’ha acabat el paper. En altres casos, els problemes són de composició o d’espai. Les màquines registradores modernes deixen introduir els noms de tots els articles i això permet que quedin especificades en el tiquet final. Però el nombre de caràcters per article és limitat. Per això, en un tiquet del Garoina del Passeig que m’envia una lectora, hi consta que va comprar ”salsitxa de polla”. Es clar que només és un suposar... De fet, si hagués de presentar el tiquet a algú, segur que li resultaria un pèl incòmode.
Excessos de Festa Major
Tant incòmodes de contemplar com els panorames de la joventut en les vetllades de Festa Major. Tot i que l’Ajuntament, cada matí, procura passar la mànega i netejar els espais públics, un subscriptor va immortalitzar aquesta estampa un matí de finals d’agost. L’estàtua d’Amat-Piniella mostra les conseqüències de massa excessos i el poc civisme ciutadà.
