Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ara que encara s’ensuma la ferum de Correfoc, digueu: qui no coneix el Melen? En realitat es diu Josep Maria Melenchón i Meca, i és dels que amb la cara ja paga: inquiet i trapella, sempre té al cap un invent. I això des que era una criatura que jugava al capdamunt del carrer Armengou, o d’escolta els dissabtes, al Cardenal Lluch. En acabat, el Melena, a catorze anys, es va incorporar a la impremta de cal Bausili i no en va sortir fins que, quatre dècades després, l’empresa abaixà la persiana per sempre. Però mai no va perdre l’esguard de murri que li recordem, quan feia part del grup de les presentacions de Rialles, a la Sala Ciutat. Tenia dinou anys i aleshores ja combinava un especialíssim sentit de l’humor amb la voluntat de l’enginyeria recreativa que tantes satisfaccions –i maldecaps-- li ha reportat a la vida. Perquè Rialles fou només el principi. La seva magistralitat despuntà en els disset anys que es va estar a Xàldiga, des del primer alè de l’entitat i fins que –per entendre’ns-- va passar el relleu a la filla. Allà en Melen aparcava la meticulositat de les arts gràfiques i les engaltava a raig. Amb en Jordi Lleida, i en Pep Soler, i amb tants d’altres, anaven inventant coses, com ara amb la Roser Flotats, quan prepararen l’abillament del primer boc i per la presentació en Melen convidà el president de l’entitat a estrenar-lo: a força de magnesi, quina cremada! L’any després seria ell mateix qui tastaria el xarop, ara amb tirolina inclosa des del balcó municipal i una imprevista flama als peus. “Aleshores semblava una bona idea”, reflexiona. El cas és que no escarmenta! Sigui fent córrer pirotècnia o sota el pes dels castells, que de tot ha fet i força. Per això no es fa estranya la seva capacitat de reconvertir-se professionalment i, de Santpedor estant, es va fer seves les màquines més velles del Bausili i –ara un bony, ara un forat-- s’ha barallat amb tota mena de reptes fins a esdevenir un reconegut especialista... de capses! I és que el Melen fa allò que us convingui, tant se val la mida i mena: de tot ha fet, llevat de pijames de fusta! Per si de cas, però, no li plantegeu el repte. Us prendria al punt la mida, si és que no us l’havia presa encara!
Il·lustració: MARIA PICASSÓ
