Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha gent amb una capacitat per al desdoblament indiscutiblement més gran que el de la C-55. És el cas de Toni Llobet, l’home de la
real politik a Manresa que, en el seu dia, els prohoms convergents van apartar del lideratge municipal —alguns dels quals hi han deixat l’hereu, afortunadament, amb una visió menys casposa— i que, a la llarga, ha demostrat ser el més
capacitat per a la pràctica política dels actuals regidors de CiU a la ciutat. L’home té capacitat, però, és clar, el dia té nomes vint-i-quatre hores i les setmanes tan sols set dies. Fem números. Llobet, a dia d’avui és, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament, regidor d’Ensenyament i Universitats, regidor d’Habitatge i, per damunt de tot, director general de Centres Públics del departament d'Ensenyament. Déu n’hi do!
Des de l’època d’acaparament de cadires de la dona de José Montilla i de la malaurada Cayetana de Alba no coneixíem ningú amb tants títols nobiliaris. Ja diu el refranyer que, de vegades, a l’hort i a la vinya a l’hora no s’hi pot ser. La situació és producte de la muntanya russa que viuen els grans partits i CDC en particular. A Manresa, els convergents han hagut de formar govern amb només nou regidors i el cartipàs s’ha hagut de repartir estratègicament. Hi ha tant regidor de plàstic que alguns artefactes els ha d’intentar desactivar algú amb capacitat. Per altra banda, amb el 27-S a l’horitzó, el càrrec de Llobet a Barcelona pot tenir certa interinitat, igual que la paciència de l’alcalde Junyent havent d’arribar a acords constantment amb Esquerra. Ves que, una cop alliberat de responsabilitats a Ensenyament, l’etern segon, el cervell gris de la candidatura, no acabi agafant el toro per les banyes.
Il·lustració: Maria Picassó
