Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quan dius Aloy a Manresa, te’n vénen un grapat al cap. I és que en un parell de dècades el matrimoni Aloy-Bosch va sumar fins a sis criatures, totes llargues i entenimentades, des de la gran –la Dolors-- fins al darrer, que és ell, l’Enric. I és clar, qui se’n recorda del xic? Doncs això, al costat del Josep Maria o del Quim, de l’Enric se’n parla poc, i ell mateix no és pas de mena xerrameca. Senyor dels seus silencis, va descobrir la inclinació de ganàs, quan treballava d’administratiu a la Generalitat: aleshores va emprendre estudis de Dret i ja va ser un no parar. Advocat al departament de Política Territorial, anys a venir guanyà plaça a l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Manresa. I encara és allà, fet un home de molts possibles. I fins fa classes de Dret públic a la UOC!
Perquè al costat del Dret hi té l’Esquerra: vet-ho aquí que l’Enric se’n va fer militant quan ERC era el partit dels avis, i eren avis tots els que es trobaven en aquell local de sobre l’Orxateria --aleshores que en Pep Huguet encara era mig marxista i amb en Colom no havien rumiat el rellançament de les sigles. No res, que l’Enric en trenta anys de militància per la independència ha conegut Hortalà, Colom, Carod, Puigcercós, Junqueras... i sempre amb responsabilitats arreu però –compte!-- també sempre fent suport, posant-hi feina i idees. En un lloc discret a totes les llistes. Fent anar la màquina, cargolant o desembussant. Atent als detalls i amb una bona memòria. Potser per tot plegat l’Huguet–ara ja socialdemòcrata i honorable conseller-- el va nomenar director de l’Agència Catalana del Consum i, del 2006 al 2010, secretari general del departament d’Innovació, Universitats i Empresa.
I, doncs, ell també va servir el tripartit! I sí. Que potser això vol dir no tenir entranyes? I ara! Precisament aquest reboll de sis germans professa una incommensurable devoció pels Beatles, pelegrinatge anual inclòs. I és això, aquesta passió per la música –més enllà del violí infantil, l’edat l’ha especialitzat en baixos—allò que el reconcilia amb la Humanitat: escolteu-lo en qualsevol concert dels 4Cat i descobrireu que aquell esguard no és pas metàl•lic: l’Enric canta i està content. I aleshores somriu.
Il·lustració: Maria Picassó
